Tinc trenta minuts

Un relat de: Trossets del que penso
El ja és ahir
i no t'ho vaig poder dir.
El somiar s'ha fet etern
i s'evapora el sentiment
en aquest curt plaç de temps.
Tinc trenta minuts.
Ni més,
ni menys.
Per dir-te quan,
com,
de quina manera,
sols en tinc trenta...
I és en aquest moment quan,
la meva llengua es torna lenta
i no et sap explicar,
que necessita més temps
per estimar.
I amb trenta minuts què és pot fer?
Vine i t'ensenyaré.
Les sensacions d'un segon
poden no aparèixer en tota una vida.
O qui sap,
en un instant,
la màgia, es pot fer real.
Últimament dels barrets de copa,
surten somnis genials.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer