Tinc por al llit

El llit: suau ample i agradable;
el dia passa en soledat
per la nit m'estreny
i un altre cop tot torna a començar.

Els llençols m'ofeguen,
la suavitat es fa duresa
i el cos se'm cargola.

La tristesa arriba,
el silenci de la nit m'espanta.
Em fa por pensar,
em fa por recordar.

Els pensaments es tornen aigua,
les llàgrimes m'ofeguen
i el coixí em tapa els sanglots.

La soledat com a veïna
i la por d'enemiga,
el llit em maltracta
i sempre em deprimeix.

Els colors de la foscor,
se'm dibuixen en la ment
i esclaten de ràbia.

I fujo amb la son,
els ulls mullats se'm tanquen;
el cos mogut se'm relaxa
però els malsons tornen a sortir.

I les imatges apareixen,
el cos tremola
i el terror m'envaeix.

Escolto coses,
que fos millor no escoltar;
personatges que criden
i sorolls eixordadors.

Veig coses,
que fos millor no haver-les vist;
sang, patiment, odi i crueltat
se'm presenten davant meu.

I entre somnis aterradors
el dia comença a saludar
i m'allibera del mal.