Tibet, els drets humans i el doble raser internacional.

La fragilitat dels drets humans en front de les actuacions dels estats dictatorials i la resposta de la Comunitat Internacional és autènticament de vergonya. De les declaracions de Moratinos, ministre d'afers exteriors, en el que afirmà que Espanya no boicotejarà els jocs Olímpics arrel de la repressió que està fent el Govern Xinès cap a ciutadans tibetans, en les que parlava de l'esperit olímpic i que aquests jocs poden ser una plataforma per a què Xina es moderi i negociï el tema del Tibet; jo hi afegiria que hi ha massa doblers i interessos pel mig, no tan sols per a condemnar la política del govern xinès contra els drets humans (recordem les execucions massives en un estadi amb un tir al cap, de delinqüents comuns), sinó per posar en perill les negociacions de l'executiu espanyol amb els governants xinesos.
I en el fons, que és el Tibet?. Era un país independent ocupat per les armes per la Xina, sens que ningú (llegiu C.I) digués ni ase ni bestia amb la brutal repressió cap a tota la seva població civil.
A qui li interessa el Tibet, dins la C.I. que no sigui rebre al seu màxim dirigent a l'exili, el Dalai Lama, i fer una mostra cara a la galeria, sense cap tipus de compromís?.
Els estats totalitaris amb connivència amb els altres, teòricament, "demòcrates", que callen davant les trapelles si els seus interessos es poguessin veure perjudicats, empren un doble raser bastant fastigós al meu enteniment .
Posaré exemples on els drets humans són vilment trepitjats i tothom calla. Rússia i la repressió a xexenia; USA i Afganistan, Pakistan i Iraq amb més d'un milió de morts-assassinats civils; Palestina on s'està produint un genocidi encobert del poble palestí per part dels diversos governs israelites i quan una persona volia emprendre un vertader procés de pau, en refereix a Rabín, el varen assassinar.
Les incoherències de la Comunitat Internacional, amb els seus 27 ministres d'afers exteriors que representen cada un dels països que la conforme, són moltes. El comunicat conjunt que han emès, és del tot "políticament correcte", sens fer cap tipus de menció als jocs, ja que no arribaren a un consens de boicot a la seva inauguració i simplement insten al govern xinès al diàleg i a acabar la violència a la zona. Paraules buides que al govern xinès li faran un pet a la vela.
Actualment es poden permetre salvatjades que atempten contra els drets humans com són les presons secretes de la CIA, deixant que els seus vols facin escala als aeroports de països democràtics i sembla que ni se n'adonin, per no escriure sobre la vergonya de la presó de Guantanamo, sense que s'hagi condemnat ni tan sols la guerra falsa i il.legal que muntà Bush, amb les excuses de les armes de destrucció massiva(falses) i el control del terrorisme internacional de caire islamita, amb el suport de Regne Unit i ansar el del bigotet texà, que a hores d'ara ja ha passat el milio de civils iraquians vilment assassinats arrel de què la maquina imperialista segueixi escampant la seva hegemonia. I a més haver d'aguantar a l'idiota (amb termes mèdics i no insult) de Bush que afirmà que el món està més segur i que el del bigoti incipient li doni la seguida en unes declaracions sense cap ni peus ( van a pinyó fixo, tornaria donar suport a la guerra). Es veu que no se n'adonà (sord per conveniència) quan més de 15.000.000 ciutadans de l'estat espanyol li cridaran: "No en el meu nom", condemnant l'enviament de tropes espanyoles a aquella "creuada". I la seva prepotència els passà d'una majoria absoluta a l'oposició, on encara hi són.
Vist que el gran capital ho controla tot, inclòs polítics nacionals i internacionals, tal volta hauríem de ser els ciutadans els que prenguéssim la iniciativa. Vull dir, jo si que faré el boicot al Comitè dels Jocs Olímpics (recordem que eren uns jocs per la pau i s'aturaven totes les guerres obertes).El primer serà televisiu, no veure cap acte d'ells i convid als que estiguin solidaritzats amb la defensa dels drets humans que facin el mateix.
Boicots a multinacionals, malgrat sigui d'una manera simbòlica n'he fet molts durant la meva vida. Quan m'arribà la informació de què Netslé finançava guerres civils a zones per seguir mantenint el preu de cacau; no ha entrat a casa cap producte de la seva marca. I afegeix que si els ciutadans del món (una gran part si fossin demanats volen la pau i no la repressió, la guerra, etc), prenguessin incitatives com per exemple aturar l'electricitat cinc minuts en contra del canvi climàtic, però hi hagués una vertadera resposta; s'ho pensarien molt les multinacionals a l'hora de fer, segons quines porcades. Però mentre facin el que vulguin i segueixin augmentat beneficis, ho tenim bastant cru.
Anant a un altre lloc, que també forma part d'una repressió soterrada, és veure com manegen els negocis a la zona euro. Els governs nacionals creen ajuts per la joventut, per les pensions i després es puja el tipus d'interès per part del banc central europeu; s'augmenta el preu del petroli; ara el litre de gasoil (el més consumit) surt més car que el de benzina) les bombones de butà, en pocs mesos han pujat 3 €; els impostos pugen com i quan els hi dóna la gana (mireu la tangana que hi ha hagut a Llucmajor, on una casa que pagava d'IBI, prop de 98 € amb la pujada en passarà a pagar 300; en poques paraules estan ofegant a les classes menys afavorides i llavors els governs que ho consenten, fan gestes de cara a la galeria i tornen a donar: "Pa i circ", ben igual que en Neró. Aquestes actituds també son maneres no cruentes d'atemptar contra els drets humans.
Per acabar, ho faré amb les paraules de Pedrolo, que deien: "Cal protestar encara que no serveixi de res¡". Al manco que quedi testimoni escrit sobre la realitat que ens toca viure i ampliem la nostra visió com a éssers humans, i posar el nostre granet d'arena per intentar construir un món més harmònic, malgrat tots els dubtes que tantes vegades ens assalten, i seguim amb el coratge de no tirar la tovallola.

Josep Bonnín