The long run

The long run

Sou molts aquest vespre, penses. Tanques els ulls un instant i ho veus clar: és ara o mai.

Primer un peu, després l'altre, guanyes alçada en un moment. El filat metàl·lic fa mal entre els dits però més mal fa el que deixes enrera. Puges i puges; lluny, lluny enllà t'encega el llum de cent mil estels, imprecís dibuix d'un demà resplendent.

El teu cos dibuixa un arc mentre vola fins la pols de l'altra banda.
Tot el futur en un salt.

Ja hi ets.
No ets d'enlloc, però ja hi ets.
No tens nom, però ja hi ets.
No tens res, però ja hi ets.

I llavors, quan et preguntin, tant sols respondràs: res a declarar, només la vida.