Cercador
Taula per a dos
Un relat de: Joan Lorenzo QuintanaDijous, arròs, com sempre
i desprès
que voldràs ?
pollastre, és clar,
semblo tonta
sempre et pregunto el mateix.
Com ahir
els teus ulls
del menú a la cambrera
i jo
com avui
com sempre
somric
per aquest joc de mirades còmplices.
Tovalles blanques i llises
mirall del temps.
Coberts muts
i un got buit
notari d'aquest llarg camí.
Fa anys que ja no hi ets
però jo
encara
demano sempre
taula per a dos.
Joan Lorenzo Quintana
Tor, 14 de Març del 9
Comentaris
-
M'encanta![Ofensiu]Lechatnoir.. | 23-03-2009 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquest poema, aquesta mena de monòleg interior de la protagonista...Una reflexió dura i realista. Senzill i directe. Increïble
VEig que ets nou per aquí. T'envio molts ànims des de l'altra banda de la pantalla.
I...Escriu! Jo et seguiré llegint.
Natàlia