Taula per a dos

Un relat de: Joan Lorenzo Quintana

Dijous, arròs, com sempre
i desprès
que voldràs ?
pollastre, és clar,
semblo tonta
sempre et pregunto el mateix.
Com ahir
els teus ulls
del menú a la cambrera
i jo
com avui
com sempre
somric
per aquest joc de mirades còmplices.
Tovalles blanques i llises
mirall del temps.
Coberts muts
i un got buit
notari d'aquest llarg camí.
Fa anys que ja no hi ets
però jo
encara
demano sempre
taula per a dos.

Joan Lorenzo Quintana
Tor, 14 de Març del 9

Comentaris

  • M'encanta![Ofensiu]
    Lechatnoir.. | 23-03-2009 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema, aquesta mena de monòleg interior de la protagonista...Una reflexió dura i realista. Senzill i directe. Increïble

    VEig que ets nou per aquí. T'envio molts ànims des de l'altra banda de la pantalla.

    I...Escriu! Jo et seguiré llegint.

    Natàlia