T'has marxat i m'has deixat paraules boniques

sovint es millor no dir ni adeu. la força interior sempre sobreviu. i ja no cal ni perdonar, el temps porta l'oblit . ..

m'agradat molt, diu molt de qui l'escriu.

marxar sense dir res,
ni un petó,
ni una abraçada per el record.

i t' emportes un boci del meu cor,
i deixes buida l'esperança ,
i nomes el record difuminat,
de unes caricies, paraules i petons,
que la boira de la vida
anirà apagant,
com les brasses,
vora el foc ,
a la nit .

Avet_blau

si bé no fa tant que no vas publicar res, trobava a faltar les teves escritures...
tant aquest com l'altre... excelents... realment...
hora de viure del record, i la fidelitat poca gent la compren i poca gent la sap tractar...

i dels amor, sha de recordar tot. un s'enfonsa i torna a sortir per tornar a caure en el record, però aquest mai s'ha de perdre. Intentar tirar endavant i intentar fer alló que anomenen lluitar per un mateix. jeje, la lluita abans hi era, però era per un altre. llavors, anims, amunt i no deixar d'escriure, eh? és precios

gracies

"Un cor que t'estimava
Un cor que mai et va enganyar"

És dur, però tot es pot superar.. la indiferència és el que fa més mal ..

Bon relat
Petons

Txell