T'estimo?

Un relat de: plouifasol

-Digue'm que m'estimes Júlia.

-T'es...t'estimo, Joan.

Mentida. Ja no l'estimava com abans. No sentia el mateix quan m'acariciava, ni quan em besava, ni quan em mirava. Havia perdut tot l'encant que tenia. No tenia ganes d'estar amb ell i aprofitava per estudiar o per fer altres coses, buscava una solució.

Dir-li o no dir-li?

Seguir enganyant-lo o fer-li mal?

O era ell o era jo.

Estava nedant en un mar de dubtes. Però aquella sensació de no sentir res quan em besava, de mirar a un altra lloc quan m'acariciava, de ser incapaç de dir-li t'estimo per no fer-lo enfadar.

Poria seguir endavant, perquè és molt fàcil dir "t'estimo" però més díficil és sentir-ho.

Qui sap si més endavant ell és decidirà a tallar...

Comentaris

  • sinceritat[Ofensiu]
    ANEROL | 17-06-2007 | Valoració: 9

    completa. Ben escrit, ara manca relexió-acció

  • plouifasol[Ofensiu]
    Nina Abril | 17-06-2007

    A la meva neboda li vaig regalar un relat semblant al teu. Tenia dubtes. No sabia que fer amb el seu xicot. I jo li vaig dir: Si amb 17 anys ja tens dubtes, podreu sobreviure fins als 30?

    T'estimo?

    El pitjor de tot és no adonar-se'n. I continuar endavant.

    Un petó.

    Gemma.

  • No segueixis amb aquesta farsa[Ofensiu]
    fada_nocturna | 17-06-2007 | Valoració: 10

    Si realment no l'estimes, deixa'l. Recomforta més que et diguin la veritat a temps que no saber que t'han estat mentint.

    Petons!!

  • Ishbb | 17-06-2007 | Valoració: 10

    Graaaan! Com sempre! :D

    Ja sé que no reconforta gaire que ho digui algú de cències, però m'ha semblat molt ben expressat!

    Au, petons! :)

Valoració mitja: 9.67