Cercador
T'estimo de lluny
Un relat de: Persephone- Compartir:
M'he quedat arraulida
al sofà, en silenci absurd.
Esperant que em diguessis
ho sento, amb paraules sinceres.
He pensat en marxar
lluny, amb maletes buides.
Viatjar per un món
tan astut, vida compartida.
No entenc com pot
ser així, fosc i confós.
Sentiment que s'escapa
a la raó, lògica i clara.
T'estimo de lluny
amb fantasia, irreal i invàlida.
T'estimo de prop
amb agonia, dolorosa i viva.
Comentaris
-
De prop...[Ofensiu]natasha | 20-02-2010
... o de luny hi ha sentiments que no canvien, l'únic que varia es la forma, la intesitat...
Una abraçada -
Et llegeixo de prop[Ofensiu]Unaquimera | 05-02-2010 | Valoració: 10
Et llegeixo i et sento propera, ja que el sentiment que transmeten els versos no em resulta estrany, ni llunyà... tot el contrari!
Reconec, a poc que esgarrapi endins, la temptació de marxar lluny, amb maletes buides o fins i tot amb mans nues...
Trenco d'aquesta manera aquest silenci absurd en què restava el teu poema i el teu espai, pel que fa als comentaris, i aprofito l'ocasió per a donar-te la benvinguda a aquest espai de lletres, mots i pauses dins el qual et desitjo una feliç estada.
T'envio una abraçada virtual però molt viva per inaugurar les coincidències literàries,
Unaquimera