Terratrèmol en el sud-est asiàtic: Desgràcies de la humanitat, homicidis per desídia.

Hi ha atemptats en contra de la humanitat que som tots els éssers humans, per part de persones sanguinàries que volen imposar el seu regne de terror. Aquests son braços executors d'uns poders més foscos i obscurs, que intenten sembrar el seu regne de poder mitjançant la por, el terror, la misèria i la ignorància. Son dolents en el màxim terme que es pugui emprar aquesta paraula i son perversos, ja que empraran qualsevol medi per a aconseguir el seu fi. Aquí ve com anell al dit, la política que empren i han emprat des de fa molts d'anys: El fi justifica els medis.
En canvi hi ha altres atemptats contra la humanitat per desídia, per manca de voluntat de les nacions "privilegiades". Per manca d'establir prioritats conseqüents amb la vàlua de l'ésser humà com a màxim exponent del patrimoni de la Humanitat. Que és de trist que a vegades, es preservi més la conservació de les pedres històriques i es deixi que milions de persones morin de fam, misèria, mala nutrició i guerres intencionades; pels mateixos que llavors s'afanaran en preservar Venècia del seu deteriorament gastant milions de dòlars. O reconstruiran una ciutat del Iran, feta escombres per un terratrèmol, on sé cert que hi ha víctimes del mateix que no disposen d'una assistència sanitària com Déu mana.
Vull, escriure, encara amb el cor encongit, sobre els milers de morts i els cents de mills de ferits que ha provocat el terratrèmol que va tenir l'epicentre a Indonèsia i que va provocar un tsunamis (ones que poden ser de 5 a 10 metres d'altura), que varen afectar a una sèrie de països i illes del sud-est Asiàtic: Sry Lanca, Sumatra, Indonèsia i el sud de l'Índia.
Sent els dolors de totes les víctimes, més de 130.000 , ja que per mi no hi ha cap casta de distinció d'un ésser humà a l'altre. A hores d'ara els governs dels distints països han deixat de fer el recompta per enterrar-los a gran fosses comuns. És indecent que una persona tingui que acabar així.
Però no em deixa de fer vergonya, com he pogut llegir a les noticies d'alguna agència de premsa, que la tragèdia s'ha internacionalitzat, perquè hi havia ciutadans de diverses nacionalitats (que cada un tregui la conclusió que cregui pertinent); la meva és que no s'hagués "internacionalitzat", si únicament haguessin estat ciutadans indígenes.
Aquesta n'és una.
L'altra és que els aparells per a detectar aquests terratrèmols, tenen un cost de 250.000 dòlars o sigui a prop de 40.000.000 de les antigues pessetes com es diu ara. Sabeu que val un programa per arribar a Mart a veure si hi ha aigua ? Sabeu que valdrà l'ajuda de l'ONU per reconstruir Iraq, país dessolat per la barbàrie de Busch i altres elements de la seva mena immoral, pels seus propis interessos petroliers. Doncs jo vós ho diré: 1600 milions de dòlars. La mateixa quantitat que serà enviada per ajudar a reconstruir aquests països dessolats pel terratrèmol.
I la tercera, és que per manca de medis de telefonia, a zones els s'hi arriba la informació en sis hores de retard des de què s'havia produït el terratrèmol a Indonèsia. Vós podeu imaginar quantes persones, éssers humans de totes les edats, cultes, confessions i raça, s'haguessin pogut salvar, si haguessin pogut tenir una tecnologia tan simple, de la que vessen els països anomenats del "primer món".
Conclusió, aquesta tragèdia, amb un pressupost minso, igual una part irrisòria de qualsevol pressupost d'armament de qualsevol país, ja sigui asiàtic, europeu, o americà, s'hagués pogut estalviar. Ens haguéssim pogut posar la cervellera abans d'estavellar-nos el cervell. També no vull deixar de dir, que hi ha esplèndids i sucosos negocis que tenen el fonament amb la misèria dels altres, però que al cap de l'any mouen milions d'euros i els manegen. No senyal a ningú. Però dins de certes Ongs, no tot és or el que brilla. Inclusiu posaria la mà en el foc, de que algunes estan finançades pels mateixos que creen guerra i destrucció.
Ara em deman, és necessari que passin aquestes horribles tragèdies per a veure si d'una vegada, ens adonem que anem per un camí totalment equivocat i prenguem prou consciència com per intentar canviar-ho abans de que sigui massa tard?. Repeteix una reflexió de l'article, per acabar, fins que l'ésser humà no sigui el patrimoni de la humanitat més important ens mancarà molt de camí per fer.
Esper que aquest proper 2005, no tinguem que viure tantes barbaritats i aberracions com ens ha tocat de viure el 2004.