Tenim tantes raons!!

Un relat de: Marc Freixas
Silvio, tenies tanta raó!!!
Tot és com aquell caos parint un cor
--la cançó batega a destemps de la mort--

... i tu, enmig de les tenebres
obries portes a la reflexió,
entraves a matar amb la paraula cantada,
i encara ho fas, i condueixes el pensament
a límits inacabables, on hi ha dones amb fills
i homes que parlen en veu baixa, i tenen por
perquè els han volgut deixar orfes de dignitat...

Tenies tanta raó temps enllà, que jo, ara
no puc deixar de dir i escriure i denunciar
per aquest coi de temps que s'eternitza...,
aquest coi de temps
que maltracta els nostres drets per viure en llibertat.
Volem tenir-ho tot. Volem la font
amb aigua clara, neta i transparent,
i tenim la boca assedegada, però restarem pacients
per quan tota la nostra set estigui a punt,
i així, beurem d'una glopada
tot el cabal que ha de tenir
el nostre dret a la plena raó.

El demà és avui.
El demà és el passat, el present
i el futur de la nostra identitat, i el meu desig
és tenir la llibertat absoluta de nosaltres
per poder-la palpar amb les mans i els cinc sentits.
Estimo a Silvio per la seva raó,
i estimo els Països Catalans per totes les nostres,
i per les que encara ens falten!!

Comentaris

  • Jo ho hagués sabut dir millor[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 02-12-2012 | Valoració: 10

    Combrego absolutament amb la teva sed de llibertat, que has manifestat en un magnífic poema d'una subtilesa digna d'un diplomàtic. Has expressat les teves aspiracions sense ferir ningú, sense exabruptes, mostrant el tarannà propi dels catalans.
    Salut i endavant!

  • Gabriel M. | 01-12-2012

    Un text amb molta força. Un ric text.

    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.