Tenia les teves mans...

Un relat de: Marc Freixas
Tenia les teves mans
esgarrapant amb força el meu cor
perquè deies que tenies por
de que deixés d'estimar-te un dia,
una nit, una tarda, un vespre...
Fins i tot en el meu imaginari
m'obries el cap i tacaves de sang
tot allò que corria per les pròpies venes, i en el fons,
ja sabia que mai n'hi havia per tant,
que la sang no tacaria ni l'amor
i el cap se sustentaria damunt del cos
per fer-te veure que tan sols tu eres important.
Avui les coses tampoc han canviat gaire
perquè continuem refermant la nostra fidelitat
després d'haver passat amb èxit
tota aquella gelosia d'obstacles estúpida.
Quan l'amor s'apodera de la veritable raó d'estimar
som capaços de renéixer de les cendres
i percebre que tot és etern per nosaltres.

Comentaris

  • Gabriel M. | 15-05-2013 | Valoració: 10

    Són tantes vegades que llegint versos tan bonics com els teus veig que els meus es fan menuts.
    Quina brillantor en les teves paraules.
    Una abraçada.

  • La por[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-05-2013 | Valoració: 10

    La por dins l'amor, la gelosia com a extrem dels sentiments, la inseguretat d'un mateix davant l'altre. Tot això i més he copsat en el teu poema, farcit de bona lletra i positibvisme amorós, malgrat els dubtes inicials. Agafem fort la mà i gaudim la vida. Una abraçada Marc.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820986 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.