Te'n recordes?

No eren els teus ulls els que m'observaven sinó l'objectiu de la teva càmera.
Jo, fixant la mirada a l'escenari, deixava que la teva imaginació voleiés entremig dels meus cabells i s'endinsés per sota la brusa escotada.

Restares immòbil observant-me darrere del teu amagatall, ja no secret per mi. Asseguda en un extrem del teatre mig fosc m'observava l'escena de dalt l'escenari mentre apreciava el dolç tacte d'una mà sobre la meva cama. Un reguitzell de sentiments, potser de culpabilitat i remordiment, em van fer aixecar d'una revolada sense saber on volia anar. Vaig creuar per un lateral de la sala i tot seguit, enfilant el passadís de sortida, vaig obrir la primera porta d'una revolada. Em vaig deixar caure, al fred terra dels lavabos, abatuda mentre la cisterna descarregant l'aigua anunciava la presència d'algú,la por m'envaí.
Eres tu.T'acostares, t'ajupires i em besares fins que les llàgrimes entelaren els meus ulls. Em vas aixecar bruscament i amb una mirada penetrant enfilares les teves mans per dins la brusa escotada. Em petonejares el coll mentres les meves mans s'endinsaven en el teu cabell.
Al primer lavabo, em vas treure la roba mentre jo te la treia a tu i sense dir res, només silenci, ho vam fer.

I és ara, entre acte i acte de l'obra, que penso en el teu nom. És ara, entre la vida i la mort, que odio el dia on el meu orgasme fou una explosió de plaer.

T'en recordes, germà?