Suïcidi a la societat

Un relat de: sense paraules

Apretava fort els punys contra el pit mentre dels llavis vessaven llàgrimes de sang i dels ulls fins cristalls recorrien galta avall esgarrapant l'innocent pell.

La soga que l'oprimia cada cop es feia més petita fins al punt en què, cansat de restar sense fer res, s'alçà prenent en mà la ràbia i l'odi mentres sortí de les quatre parets que el retenien. S'enfrontà a l'opressor en un duel a mort del qual va sortir vencedor.

Traspassà centenars de portes fins arribar al carrer i tot prenent un bri de llum caminà ràpidament mentre els núvols l'observaven des de allà dalt i els ocells cantaven cançons de llibertat.

Davant de tot es sentí insignificant,ningú sabia qui era ni què feia allà.
S'acostà al precipici,després de restar cinc minuts observant aquell entorn que no era gens seu, i començà una nova vida tot bevent un glop d'aire ben fresc.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: