Temps de tristesa

Un relat de: AuRy_22

La guerra s'ha acabat. Els soldats de les tropes enemigues que han estat vençuts desfilen per la plaça de la ciutat davant de les mirades d'odi dels ciutadans. Els alemanys han fet molt de mal a la ciutat i als seus habitants i, ara, després de molt de temps de guerres, es hora de pagar el que han fet.
A la Griselda, la guerra li ha pres el pare, la mare i el germà. El seu pare havia anat a lluitar contra els alemanys i no havia tornat mai més. La mare també l'havien matada els soldats enemics. Un dia, van entrar a casa i, davant de la mirada de la Griselda dos homes van tirar-li un tret al cap. Va ser horrorós. El seu germà, que havia anat a buscar menjar quan va tornar a casa i va veure la mare morta i els soldats fent malbé la casa es va posar a cridar i també el van matar. Mentrestant, la Griselda, que havia presenciat les terribles morts dels familiars més estimats estava en un bany de llàgrimes silenciós. Sabia que si deia alguna cosa la matarien a ella també. La seva tristor era infinita, no podia creure's que mai més tornaria a jugar amb el seu germà, no hi podria tornar a parlar i la seva mare no li faria més el dinar, ni estaria amb ella quan bombardegesin la ciutat i ella tingués por. Tot es va acabar en aquell instant. La seva vida no tornaria a somriure mai més. La fi del retruny de les bombes assotant la ciutat li quedaba molt llunyar i se sentia completament sola en una ciutat tan gran. No tenia cap familiar proper que se'n pogués cuidar. El dia següent de la mort dels seus familiars, va decidir tirar endavant, no rendir-se, com sempre li havia ensenyat el seu pare. Va traginar els cossos sense vida de la mare i del germà amb un carretó fins a la fossa que hi havia als afores de la ciutat. A l'arribar a casa es va posar a endreçar les coses que havien destruït els alemanys i de mica en mica, dia a dia, va aprendre a viure amb aquella tristor.
Dos mesos més tard d'aquella tragèdia, les tropes enemigues es rendiren i la Griselda es trobava allà, enmig de la gent. A partir d'aquell moment començava un temps de silenci, de reconstrucció, de tenir forces per tirar endavant. La Griselda sabia que aquell nou temps de silenci seria millor que els temps foscos que acabaven de deixar endarrera.

Comentaris

  • colpidor[Ofensiu]
    josepgregori | 10-07-2007

    Molt bon relat , ben escrit , abm ritme i colpidor. Gràcies pel teu missatge.
    Estem en contacte.
    Josep
    joseppotriessafor@hotmail.com

l´Autor

AuRy_22

9 Relats

16 Comentaris

8290 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
He decidit penjar els meus relats en aquesta web perque sempre he volgut que la gent valorés el que escric de manera objectiva i no sols dient-me si estan be o no, sino dien el que està be i el que no i què canviarien

Com fins ara no he sabut trobar cap conegut que sapigui fer això he decidit deixar els meus relats que no són res de l'altre mon en mans de gent que no em coneix i sé que sabran ser objectius