Carta

Un relat de: AuRy_22

Amor meu,
Ni la meva veu, ni cap poema d'amor, ni cap carta com aquesta pot expressar-te el que sento per tu. Només ho és el meu cor, llàstima que no sigui capaç de parlar. He intentat demostrar-te tot el meu amor amb aquesta carta però m'adono que em falten adjectius, substantius, verbs i paraules impossibles per explicar-t'ho. Escric i sento que he d'escriure més enllà però les meves mans no poden obeir-me.
El dia que et vaig conèixer vas apoderar-te d'una part del meu cos i la meva ànima que encara posseixes. No recordo com va anar tot plegat però si sé com em sentia quan estaves a prop meu, fent-me riure, reflexionant o simplement en silenci sense saber què dir-nos. Vas aparèixer en un moment una mica complicat i vas ser tu qui va fer desaparèixer totes les tristeses. Sense ser-ne concient em vaig enamorar de tu, dels teus ulls, les teves dents i, fins i tot del teu somriure que amaga una certa tristesa. Eres, més ben dit ets, la meva raó de ser.
Setmanes més tard em vaig adonar de tot el que sentia per tu. Estava segura que mai seria un amor correspost, mai et podries fixar en mi. Intentava oblidar-te però cada vegada que ho intentava m'agradaves més. Les teves paraules a vegades em feien molt mal, em confirmaven la realitat d'un amor impossible. I, quan ja et donava per perdut una escletxa de llum va obrir-se. Sí, París. La ciutat de l'amor va fer l'impossible: em vas dir que també m'estimaves. Al principi pensava que era un joc, em vas fer molt mal però després em vas fer molt feliç.
No hi ha un sol dia que no pugui pensar en tu, en les estones que em passat plegats i en les que m'agradaria passar al teu costat. Ets un somni fet realitat, o simplement ets un somni del que despertaré algun dia?
Han passat tres mesos en els que ens hem enfadat, hem rigut o hem vist passar el temps plegats. Tots aquests moments no vull ni puc oblidar-los. La teva olor del desodorant, aquells ulls verds que m'aguanten la mirada i no em cansaria de mirar, el nas que m'agrada mossegar, la barba que et deixes quan no t'afaites, aquell pessigolleig en passar la mà. El teu cabell que fa olor de net que no pararia de despentinar. Les pigues, les celles, l'esquena, l'os de la caixa toràsica, en definitiva tot el teu cos és com un cànon diví dels déus. No ets perfecte però en els meus ulls si. Les teves petites rareses ho són.
El teu caràcter, la teva manera de pensar em fan madurar i em fan veure les coses d'una altra manera. M'aguantes en els moments difícils i en els fàcils. Tens la paraula encertada en el moment precís. Em sento segura al teu costat, però alhora insegura perquè jo no sé dir-te el que potser necessitaries sentir.
Després de tres mesos, en que t'he dit estrany moltes vegades i m'he posat amb tu m'adono que no podria estar sense tu. Esperant que no em deixis mai...

PD: t'estimo...

L'amor és la burla de la mort.
Un instant d'amor és una eternitat d'immortalitat.
Mai moriràs si la persona que t'estima et porta dins la seva ànima.

Cançó: Nothing else matters (res més importa).




Comentaris

  • Sese Paraules[Ofensiu]
    Somia amb mi | 04-12-2012 | Valoració: 10

    Jo, no entenc molt, sobre si els relats estan be o malament, pero m'ha encantat, es molt bonic. Feliicitats, mas fet recordar a un noi que jo estimo molt, i ell a mi no, no perdre l'esperança.

    Jo, n'he fet alguns relats, llegeix algun, si vols.
    Gràcies.

l´Autor

AuRy_22

9 Relats

16 Comentaris

8295 Lectures

Valoració de l'autor: 9.55

Biografia:
He decidit penjar els meus relats en aquesta web perque sempre he volgut que la gent valorés el que escric de manera objectiva i no sols dient-me si estan be o no, sino dien el que està be i el que no i què canviarien

Com fins ara no he sabut trobar cap conegut que sapigui fer això he decidit deixar els meus relats que no són res de l'altre mon en mans de gent que no em coneix i sé que sabran ser objectius