SANT BALDIRI DE TABALLERA/TAVELLERA. PORT DE LA SELVA. L’EMPORDÀ SOBIRA.

Un relat de: Antonio Mora Vergés
 El dia 30.1.2023 m’aplicaven a l’Hospital General de Catalunya, la 2ª
sessió de quimioteràpia –  en tinc 4 de programades-  els símptomes de Eritrodistesia Palmoplantar  (  reacció cutània induïda per la quimioteràpia caracteritzada per un eritema dolorós al palmell de les mans i a la planta dels peus acompanyat de formigueig i sensacions d'adormiment, que en casos greus pot interferir en les funcions bàsiques de psicomotricitat).  s’aguditzaven una mica.  Explicava suara l’origen de tot plega a : https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/lany-del-cancer/

El Valentí Pons Toujouse  em feia arribar fotografies de Sant Baldiri de Tavallera, al Port de la Selva, de la que ens diu Patrimoni Gencat; Situat a uns tres quilòmetres de distància al sud-est del nucli urbà de la població del Port de la Selva, a la zona nord del massís del cap de Creus i a poc més d'un quilòmetre de la cala de Taballera/Tavellera .

 

Conjunt format per l'església de Sant Baldiri envoltada per les restes enrunades d'altres construccions i, separada pocs metres al nord-oest del conjunt, una torre de defensa. El conjunt està declarat Bé Cultural d'interès Local (BCIL) i la torre de defensa, Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN).

L'església de Sant Baldiri de Tavallera és d'una sola nau amb capçalera poligonal de tres cares orientada a llevant. La coberta ha estat restituïda, donat que estava enfonsada. A l'extrem de ponent del temple hi ha el cor, i adossada a la banda de migdia de l'absis, la sagristia. L'accés a l'interior està situat al mur de migdia, delimitat per dos contraforts que reforcen el parament. S'observen antigues obertures tapiades i una finestra rectangular oberta a l'extrem de ponent. El parament està coronat per un petit campanar d'espadanya de perfil apuntat, format per un sol arc de mig punt. El mur de ponent presenta dues obertures rectangulars, una bastida en pedra i l'altra en maons, i restes del carener de la teulada d'un antic cos adossat, actualment desaparegut. El mur de tramuntana conserva restes d'un parament bastit amb lloses de pedra, disposades mitjançant la tècnica de l'opus spicatum. Aquest parament, força més antic que la resta de l'església, va aparèixer gràcies a les intervencions arqueològiques dutes a terme al voltant del temple.

Les construccions que envolten l'església estan disposades a la banda de migdia i ponent. Un pati central comunica moltes d'aquestes dependències annexes amb el mateix temple. Aquestes, actualment força enrunades, han estat identificades amb l'habitatge del capellà i del sagristà i la seva família. Es tractava d'edificis de planta rectangular, amb les cobertes de teula d'una i dos vessants, distribuïts en planta baixa i pis. Anaven acompanyats de petits patis o horts situats a l'extrem de ponent. Al costat d'aquests hi havia el cementiri del conjunt. A l'extrem de llevant de l'església, al costat de pati central, hi ha un pou de planta circular amb el brocal rectangular bastit amb rebles i lloses de pissarra. Està adossat a un mur i té una gran llosa monolítica a manera de coberta, suportada per una pilastra. Tot el conjunt presentava un mur de tancament, del que queden restes a ponent i migdia. Des d'aquesta localització es pot accedir a l'interior del recinte mitjançant dos petits ponts d'arc de mig punt, bastits amb grans lloses de pissarra irregulars sense treballar, que salven el desnivell del rec que envolta aquesta part del conjunt.

Les construccions són bastides amb rebles, lloses i pedres desbastades, lligades amb morter de calç.

La primera referència documentada és en un precepte de Lluís d'Ultramar de l'any 947 a favor del monestir de Sant Pere de Rodes, que la conformà també el comte Gaufred d'Empúries-Rosselló l'any 974, el papa Benet el mateix any, el rei Lotari el 982 i el papa Joan XV el 990. El 1009 fou objecte d'una donació pel comte Hug d'Empúries. L'any XVI fou construïda una torre de guaita per
controlar els perills d'atacs pirates que venien del mar.

L'actual església de Sant Baldiri és una obra bastida al segle XVIII, sobre les restes d'una antiga església alt-medieval, que actualment es troba en estat ruïnós. En aquest període s'hi van bastir un conjunt de cases i dependències
que formaren un veïnat de masos dispersos de "la muntanya de Sant Baldiri". Posteriorment a la construcció esmentada es tenen notícies que
va ser restaurada l'any 1849.

L'activitat d'aquesta ermita s'entén com la de centre religiós i econòmic de les nombroses masies disperses per les muntanyes del Cap de Creus. Arran de les excavacions arqueològiques es pot confirmar que va ser habitada contínuament des de finals del segle VI fins a finals del segle XIX.

Aquest santuari va pertànyer al terme municipal de la Selva de Mar, juntament amb tota la muntanya de Sant Baldiri, fins a l'any 1787, quan va quedar inclosa dins del nou municipi de Port de la Selva a partir de la Cèdula Reial de Carles III que dona al Port de la Selva el títol de vila, amb la consegüent segregació de la Selva de Mar

L'any 1917 s'hi va celebrar l'últim aplec i des de llavors va començar la seva progressiva decadència i enrunament.

Vers l'estiu de 1982 el servei de la Generalitat i l'ajuntament del Port de la Selva instal·laren un campament de joventut amb l'objectiu de netejar els enderrocs i desbrossar les bardisses.

De l'any 1984 al 1986 es continuaren les obres de neteja i consolidació de les ruïnes del santuari.

Quan al topònim Tavallera :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=42907

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-baldiri-de-tavellera-el-port-de-la-selva

https://www.elportdelaselva.cat/ca/turisme/que-visitar/ermita-de-sant-baldiri-taballera/

La fredorada d’aquest gener de l’any 2023,  ha deixat clar – per si algú en tenia dubtes – que des dels poders públics, ni es fa, ni es farà res, per posar remei a la manca de serveis sanitaris i socials, que constitueix “ marca de fàbrica” , d’aquesta “ democraciola”  maleïda. Dit això, ens alegrem de la suspensió de la vaga de metges, que escoltava al Telenotícies de la Nit. Esperem  que uns i altres posin fill a l’agulla per evitar tant como sigui possibles la mort de més i més pacients en les llistes de “ desesperació”.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2023/01/les-morts-inevitables.html

 

Els evangelis  expliquen que  Ponç Pilat,  donava a triar als jueus entre Jesús i Barrabàs – i triaven aquest segon- ,  la tria que ens proposa l’inefable Salvador Illa Roca (La Roca del Vallés, Barcelona, 5 de mag de 1966) – el càrrec polític que acumula més morts en la seva àrea de competència  desprès del sàtrapa -,   és entre els casinos i els jocs o entre la vida i la salut dels que viuen a Catalunya,  les noticies diuen que hi ha un pacte entre ERC i PSC,  ens temem el pitjor.

https://diaridecastellardelvalles.blogspot.com/2022/12/crims-per-omissio.html



De vegades la pau, no és més que por.

 https://www.youtube.com/watch?v=kyMdCiKPPks

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6915 Relats

1201 Comentaris

5435578 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com