Tardes de filosofia a la terrassa

Els núvols m'ofeguen amb aquesta exposició cromàtica. Intento ser retrospectiu i reflexionar però ells tenen voluntat de ficar el nas. I clar, no em puc concentrar amb aquesta amenaça permanent.


Reflexionava sobre el meu gos. Sí, n'estic fart de parlar de temes externs i trivials i no adonar-me'n del que tinc a la vora. Al mateix temps que escric aquestes linies, tinc la meua gossa ajeguda al costat. No sé que pensa, donaria el que fos per saber quins són els seus problemes, les seues preocupacions, els amors, les seues preferències.... Però l'animal no m'ho vol dir. Que li em de fer? La noia no vol parlar en català. Tanmateix, seguint la seua mirada, ambdós com animals que som, puc endevinar les seues cavil·lacions. No són tan dispars a les meues, simplement pensa fer les coses d'una altra forma. De tota manera crec que ells també tenen coneixement, que són intel·ligents com tot ésser viu existent a la terra. Ara mateix pensa: Què fot aquest imbècil, fumant el que fuma, mirant-me i prejutjant-me clarament?