Cercador
Tarda antiga
Un relat de: Aurembiaix- Compartir:
La tarda antiga i la simplicitat casolana d'aquest petit indret, de cases agafades de les mans, que es criden entre elles quan arriba l'hora de sopar.
Un gos sec com una llonganissa es frega l'orella amb una pota i una mestressa sense gaire art passa l'escombra per l'entrada movent els quatre borrallons que s'escampen a través de l'aire.
A la taula hi ha una mosca que pica molles de pa i s'ha atrevit a tastar el vi melat que sura damunt les fissures de la taula.
Hores avall la nit fresca tanca amb forrellat la cadència de les hores i una veu dolça com la fruita diu bona nit.
Comentaris
-
quina manera[Ofensiu]silvia_peratallada | 20-09-2006
moment més ben definit, no!? fa terra, fa senzillesa, fa veure-hi un domini exquisit de la paraula, i fa pensar que t'estimes aquests moments, d'observar, i sentir que ara és ara, i el que passa al nostre voltant.
una abraçadíssima, companya!!!
no t'aturis!!
petons! -
Quina pau! [Ofensiu]Unaquimera | 28-06-2006 | Valoració: 10
Quina serenor i calma despren el teu breu relat! La brevetat, però, no el deixa escapsat... sinó que li otorga la virtut d'incloure imatges molt belles sense cansar gens ni mica els sentits ni la imaginació.
Encantada d'haver-te descobert, t'envio una abraçada per celebrar-ho,
Una quimera
Hi ha un altre autor amb el mateix nom i un sol relat: ets tu mateix?
l´Autor
2 Relats
8 Comentaris
2159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Em va tocar tocant Mediterrani.Per barret Pirineus, i una llesqueta.
Per sabata Oriola d'estranquis.
I per cor duc a Alcoi, la terreta.
Per senyera, senyors, quatre barres.
Per idioma, i senyores, català.
Per condició, senyors, sense terres.
Per idea, i senyores, esquerrà.
Queda clara, per tant, per a tothom,
la meua carta de naturalesa.
No és miracle, ni és un mal son;
m'ha tocat, i és la meua feblesa.
Quede clar, també, que són covards,
tots els qui obliden les arrels.
Seran branca d'empelt en altres prats.
I en la mort, rellogats dels estels.
És ben trist encara avui parlar,
i posar al seu lloc una història.
Fins ací ens heu fet arribar.
De tan grossa raó, naix la glòria.
Ovidi Montllor