Tantes vegades

Tantes vegades m'agradaria aturar el mon, per reflexionar sobre el que m'està passant, no perdre mes el temps tan valuós, que fins ara, ràpid i emboirat, l'he perdut com sorra entre les meves mans.

Tantes vegades desitjaria tornar al passat i rectificar el que el temps m'ha fet aprendre a batzegades, començar de nou amb l'experiència d'ara, sense tantes marques de dolor cicatritzades.

No vull seguir caient en aquest pou fred i humit en el que els somriures es tornen inexpressius, on les alegries es fonen com la cera i tots els colors s'esvaeixen, transformant-se en absoluta obscuritat.

I si et dic que l'únic que necessito es una mà, en la que poder-me aferrar? Una mà sense ambició, que realment em vulgui ajudar?