Tankes de paisatge interior

Dins un laberint
fet de dolces besades
em vols fer viure
perquè mai pugui trobar
el portell cap el teu cor.

Em confon la nit
quan esper retrobar-te
i tu no hi ets
en el blanc de la lluna
hi surt l'ocre dels teus ulls.

Te m'acostes, sí
però amb la recança
de qui marxarà
i deixes que et complagui
amb allò que em mancarà.