Des del llit blanc

Es fa fosc rere el finestral,
la tarda es fon als vidres
i la ciutat enlluerna la nit.

Aquí la pau ve en bosses
que degoten dintre del cos
mentre el dolor s'amaga.

Totes les hores amb el teu nom
enredat en els llavis ressecs
i l'alè no s'esgota mai.

Aquí el soroll és continu,
obrint camins sense retorn
dins els viaranys del cervell.

Totes les paraules són per a tu,
les que em surten i les que moren
arrugades entre els llençols.

Aquí les mans són de plàstic,
el tacte és una rutina piatosa
que no deixa rastre a la pell.

Totes les ànsies viuen per a tu,
creixent amb una febre rebel
empesa com una foganya al vent.

Aquí la sang és meva i de tots,
la vida és un joc d'atzar
on sempre saps que perdràs.

Aquest cos vençut que em ferma
només perviu per la flaire torbadora
que perpetuament recorda la teva pell.