Tan sols som humans

Tan sols som humans,
tous éssers oxidats,
que amb cames curtes explorem el món
amb petits ulls mirem a l'infinit,
amb dèbils braços const rim ponts,
amb suor tes belleses esculpim
per remeiar l'impossible oblit,
et desafiem plens d'orgull
només conscients oïdes senten ara el teu crit,
d'altres es creuen orfes rebels
i t'han enterrat a l'oblit.

Tan sols som humans,
que construïm temples a deus cruels
que en finita existència
adorem anònims, suplicant
transcendir per sempre, ignorants!

Tan sols som humans,
romàntics, optimistes, somiadors,
realistes, racionals , creadors,
bojos, nerviosos, lluitadors,
vivint sota el mateix blau celest
el mateix alè de vida ens omple els pulmons
el mateix sol que ens besa el rostre
nascuts de la mateixa mare
que ha vist aclucar els ulls a innumerables fills
i els ha tornat a acollir
plorant sobre pells protegides,
plora i plora tota sola,
tes llàgrimes rellisquen a les ments tancades,
però perdona'ns mare eterna,
t'hem abandonat per venerar-nos
sota traïdes creus i llunes trencades,
poderoses i corrompudes
que van nàixer amb nobles principis
soferts i amagats sota llengües mortes
en endevinalles i històries infantilment madures
que parlen de la vida sobre el teu bell cos.

Però perdona'ns mare eterna,
tan sols som humans,
repetits erradors,
que hi ha més fàcil que equivocar-se(?),
tan sols no som conscients del teu immens valor
no ens castiguis!
tots som innocents somiadors
que sota l'aparent fredor
amaguem el nostre fràgil cor.

Perdona'ns mare eterna,
tan sols som humans,
petits erradors.
tan sols som....
Humans.