Tan normal com increïble

Un relat de: Maqui_1714

Estimats lectors, avui és un dia que serà recordat al llarg de la història. Estem davant d'un fet extraordinari, mai vist fins ara i que contrasta bruscament amb el món globalitzat en que estem cabussats tots plegats i en el qual nedem com autèntiques truites. El que ha passat avui no es pot explicar ni des de la ciència, ni des de la tecnologia, ni des de la política, és per això que jo escric aquest article, per intentar explicar-ho a través de les lletres.
I és que avui, els hem d'informar d'una notícia que no és precisament ni dolenta, ni bona, ni llunyana, ni propera, ni beneficiosa, ni perjudicial, simplement perquè la notícia no existeix. És realment difícil parlar d'aquests temes, però als humans això se'ls dóna molt bé, i és que ens fem un fart de parlar de coses que no existeixen. Parlem de fantasmes, d'esperits, de personatges ficticis, de Déus i d'infinitats de coses que, en principi... a no ser que romanguin transparents, no podem observar, palpar, ni olorar i encara menys, imaginar. Avui doncs, dilluns 2 de novembre, ja el podem incloure a la llista de dies rars, una llista que va configurar un estudiant dels EEUU, aquest adolescent que col·loquialment qualificaríem de freaky, no és res més que l'encarnació d'un prototip humà que ha generat la societat nord-americana. Deixant de banda aquest món americà que mai entendré, puc assegurar que en aquests moments ja formem part de la història i és que al llarg d'aquesta les han passades de tots colors (incloent-hi les barreges), però mai s'havia passejat un dia buit pel calendari que conforma i determina la nostra vida.
Molts dels que ara estan llegint aquesta, i única notícia del dia, segurament es deuen haver plantejat alguna d'aquestes preguntes al llarg de la seva vida: "Com pot ser que encara que no passi res, els diaris estiguin inflats de titulars? I com pot ser que les cadenes televisives es converteixin en autèntics explosius de la realitat, fins i tot, quan n'hi ha manca? O que les cadenes radiofòniques dispersin metralla quan estem en temps de pau?". I és que avui, com cada dia: les botigues, els restaurants i els hotels han obert (i alguns han fet més caixa que els altres); tothom s'ha despertat (alguns amb el peu dret i d'altres amb l'esquerra); la gent ha fet els quatre àpats (tal com marca la cultura); han anat al lavabo a fer les seves necessitats (sense desafiar mai la mare natura); els grans han anat a treballar (tret d'alguns que feien festa); i els nens han assistit a classe (tret dels que estaven malalts). Ha passat, doncs, una cosa tan normal, tan habitual i tan usual, que per molt que costi de creure, no havia passat mai. Això ha tingut unes conseqüències, que han afectat sobretot al terreny periodístic, avui els diaris s'han imprès d'una sola pàgina, feien pena de veure'ls. Tant sols tenien la portada, en la qual es podien llegir titulars com "Un dia autèntic" o "Tan normal com increïble". Les televisions han seguit el seu ritme, tot i que l'apartat dedicat a les notícies s'ha suprimit per una pantalla vermella que posava amb lletres negres: "Perdoneu les molèsties però avui no els podem informar de res". Feia gràcia i tot, la gent esperverada comunicava la notícia a fills i a néts, dient-los que segurament mai més tornaria a passar. I la vida ha continuat i transcorregut amb plena normalitat, això sí amb un somriure d'orella a orella, que feia goig de veure.
M'agradaria doncs acabar utilitzant una frase feta que, al contrari del que molts es pensen, no hi són per fer bonic, sinó que hi són per alguna raó. Avui, li ha tocat rebre a la d'on no n'hi ha, no en raja, i és que si una cosa no hi és, no la busquis perquè no la trobaràs, una mica com allò dels peus del gat. Així doncs, si no hi ha notícies, limita't a dir que no n'hi ha, i si no hi ha guerra, limita't a no provocar-la. I tal i com va dir Friedrich Schiller, viu i deixa viure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Maqui_1714

5 Relats

3 Comentaris

3589 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Un adolescent inquiet que observa encuriosit el que l'envolta.