JA VENEN ELS MONSTRES

Sap greu dir que ho estem perdent tot i les tradicions en són un clar exemple. Primer la gent s'ho agafava com una cosa insignificant, un no sé què que et feia sentir modern, aquest no sé què resultava ser atractiu, o "trendy" com se'n diu ara. El cas és que aquest no sé què, no és res més que el resultat d'una massiva globalització. És cert que no ens podem quedar aferrats en el passat, no podem viure folklòricament, i encara menys podem forçar-nos a seguir unes tradicions que al cap i a la fi, ens faran més mal que bé. Però una mica de respecte sempre hi ha de ser, un respecte cap el que tenim i un respecte cap el que encara conservem. El "halloween" avança estratègicament de nord a sud i d'est a oest, menjant-se tot el que troba i tot el que el destorba. Tot hi haver nascut a terres celtes, i per tant propi i natural d'aquelles terres, s'adapta a tots els sòls de manera espectacular, ja siguin terres fèrtils, àrides, humides, seques, siguin regades diàriament amb pluja àcida o siguin propenses a patir inundacions, tornados o tsunamis... Aquesta varietat anglesa s'arrela i s'eixampla de forma descontrolada sembrant el terror a la població. Pot aparèixer de diverses maneres, tot i que es donen molts casos de criatures monstruoses, bruixes, vampirs, fantasmes i esquelets. Desprès d'això no em negaran que on hi hagin unes bones castanyes no hi hauran mai unes bones teranyines.