També és això--la vida---

Un relat de: Marc Freixas
La vida ja és això :
aquest tros de cel que es trenca davant dels ulls,
un infern ple de dimonis que claven punyalades per l'esquena.

També és un cactus abstracte
que porta abelles amb mel i llimona estranya...,
una mena de desig que punxa
i un pas de gegant a llunes negres i fosques
perquè no fem més que lamentar-ne realitats.
Si, ja deu ser tot això i encara més.
Un camí de roses emprenyades
i un fil de veu embalsamat de sucre i papallones...

Recordeu les papallones oi? doncs aquestes deuen ser, i tant!!

Llavors ho capgirem tot pel sentit de l'optimisme
i tot és positiu mentre hi hagi ganes de seguir
i si tenim ganes de fer les coses bé
no cal que patim més. Punt i seguit, punt i a part
i final!!!!

Comentaris

  • La vida i la rosa[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 08-03-2012 | Valoració: 10

    Molt bon i bonic poema Marc, ple de referències a les flors, a les roses i les seves punxes. M'agraden aquestes comparatives. Has fet un molt bon retrat de la vida, amb les seves parts roses i negres. Punt i seguit, punt i a part? Punts suspensius on la vida continua caminant. Una abraçada.

    Aleix

  • bona marc !![Ofensiu]
    joandemataro | 08-03-2012 | Valoració: 10

    fas una reflexió en veu alta tan certa i tan ben explicada que dóna gust de rellegir-la

    sí també és això la vida, ara tot pessimisme ara tot optimisme, ara...

    ets un crack marc!!
    abraçades
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

871384 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.