Tafaneria

Es trobava lleugera. Avui estava contenta de veure aquell sol aclaparador i de sentir aquella escalforeta dolça que l'envaïa...
La finestra s'obria davant seu en un oferiment quasi voluptuós.
Li arribava l'olor de sucre cremat i també de carn amb bolets, però no sabia esbrinar ben bé l'altra flaire.
Finalment es decidí a entrar-hi.
Quina meravella!, damunt el marbre ja va trobar-hi restes de crema, una mica més enllà uns pessics de carn, en un racó gotes d'oli. Però això no era l'olor que la tenia intrigada.
Va anar amunt i avall tastant miqueta aquí, miqueta allà, però res!
Després va adonar-se que l'estranya aroma sortia d'un aparell blanc i lluminós que feia un gran enrenou. Havia d'esbrinar de què es tractava. Va acostar-s'hi i va veure una escletxa on va ficar el nas mentre intentava mirar a dins, però... plaff!
La pobra mosca havia anat a ensopegar amb el microones.