T'adoro

Al principi aixecar-me tocant la teva cama esquerra m'agradava. Em feia pessigolles i el sol m'enlluernava la cara. El llit era calent. Em sentia una fada, com si durant tota la nit t'hagués enlluernat. Cada matí erets una mica més meu.
Jo parlava i parlava, però tu no m'escoltaves. Estaves enamorat de la meva cara. Del meu rostre estrany que a tu t'enlluernava.

Un dia vaig aixecar-me abans que tu. El llit seguia calent, daurat, les mantes eren eternes. Tu i jo. A la resta del món no hi quedava ningú més. Vaig mirar per la finestra. El carrer m'esperava com cada matí, feia un sol tènue. Jo estava despullada però em sentia tapada amb el teu amor, totalment vestida de cap a peus. Vaig mirar-te dormint.

Llavors em vaig adonar.

No t'estimava. Vaig plorar amargament i em van fer mal totes les parts del cos. Vaig marxar sense tancar la porta.

I ara, cada dia, encara penso quan em deies que no m'estimaves, si no que m'adoraves. Saps que vol dir això? que gairebé podia ser una deessa, que gairebé si que era perfecta quan estava amb tu.

Perfecta... Però sense sentir amor.