SURT LE PONT DE BESALÚ. LA GARROTXA. GIRONA

Retratava el Josep Olivé Escarré al pont de Besalú, sobre el riu Fluvià, infraestructura que identifica la població per arreu, i que és el resultat de diverses reconstruccions, reformes, afegits i restauracions, fetes al llarg dels segles.







La primera notícia que se'n té és del 1075, en què s'esmenta un pont a Besalú.

L'any 1284 es torna a fer referència al pont, en vendre un hort.

Pot ser que el traçat inicial fos un altre (aigües amunt hi ha restes d'un pilar amb carreus a la base similars als del pont).

L'any 1315 Jaume II atorgà als jurats de la vila el privilegi per començar a construir un pont nou i cobrar els impostos per creuar-lo. El 1316 és contracta Pere Baró, mestre de ponts de Perpinyà . En època medieval s'hi feia el peatge comtal (una moneda per persona) que serví per pagar la construcció. Durant la mateixa centúria es fortificà amb el portal i la torre d'entrada a la vila.

Diversos aiguats (1315, 1321, 1433, 1421, 1669, 1771 i 1790) afectaren el pont de manera que calgué reparar-lo sovint.
L'any 1880 s'enderrocà la torre del centre i el portal d'accés des del poble per facilitar el pas de maquinària necessària per a la indústria local.

En el moment de la retirada de les forces republicanes , davant la maquinaria militar dels sediciosos feixistes, encapçalats pel general Franco, que comptava amb la col•laboració activa dels règims dictatorials d’Alemanya i Itàlia, i la passivitat còmplice dels mal dits governs democràtics de la resta d’Europa i del món, es dinamitaren algunes arcades que foren restaurades l'any 1965.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com