Surt de la droga--i no dissimulis amb una cervesa--

Un relat de: Marc Freixas
Les llàgrimes de sang que tens a la boca
t'omplen els ulls de plors i bassals
i llacs amb aigües negres
i tolls endimoniats
i gotes venenoses a la fi...,
massa cervesa quan no toca, just en instants podrits
de trista melancolia del cor empobrit
amb tanta angoixa acumulada.
No hi ha temps ni espai, ni pampallugues de circ,
ni ganes de fer les coses bé quan toca
i prefereixes com sempre mirar cap a una altra banda
sabent que ja fa temps que tens el cos perdut, desorbitat
enmig de farina blanca maleïda..., no beguis més, fes el favor!!
escolta ta mare i ton pare
i promet-los amor etern i convicció, desig de sortir del pou
i proclamar aquesta anhelada victòria de tu per tots els teus...,
amén!!! i a poder ser, sense cap Crist pel mig, gràcies.

Comentaris

  • Gaudir, no patir[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 25-03-2012 | Valoració: 10

    A gaudir, home, no a patir, collons! Fes cas a la vida que saps que és bona, una patada al cul a la que saps que t'enfonsa. Gaudeix d'una cervesa després de caminar cinc horetes. I prou! Deixa la maleïda cocaïna al fons del mar. Camina cinc horetes, sua, pren el sol, sua més i beu molta, molta aigua fresca. Tira-te'n una mica per la cara i crida, crida! I endavant, d'acord? Una abraçada Marc. Aquesta poesia li podries passar a un cantant. Mereix ser musicada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820007 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.