Suposició

Un relat de: Ogigia
I si tota la pólvora del món,
—fins i tot la secreta,
la que esmicola
només els ossos del homes,
l'amagada dins de les terrines de la mel
del desarmament—
explotés de cop i volta com focs
alegres d'artifici?

Seria la festa
de la terra, per fi, sense cap nom;
els meus gats recobrarien la cacera
que van oblidar,
i els teus gossos
tornarien als boscos de la boira.

A casa meva niarien les merles
i copularien els porcs senglars a casa teva.

I tal vegada, des del mar,
un animal curiós i primitiu
s'arrossegaria cap a la platja tot ensumant.

Comentaris

  • Des del mar,[Ofensiu]
    allan lee | 31-07-2011

    un xic animal, curiós
    i tot ben nou, o vell
    com ha de ser la mare terra,
    torna a recobrar l'alè
    dels primers passos,
    entre l'aigua i la baixa boira,
    on els meus gossos
    han tornat,
    i les merles vigilants,
    de cop fràgils avatars,
    del temps que roda.


    Uau! m'ha agradat molt! Tanta béstia i poesia. M'encanta. Salutacions cordials

    a

  • Molt negatiu[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 31-07-2011 | Valoració: 6

    Podem fer transformacions molt més guapes i suaus !

  • Bo, bo i encara bo[Ofensiu]
    Marc Freixas | 30-07-2011 | Valoració: 10

    Diria que és el primer cop que et comento... et vaig descobrir quan al melorepte que vaig proposar tu hi vas presentar la teva prosa, la qual haig de dir que em va agradar molt.

    Doncs res, que sóc aquí per continuar llegint-te i seguir els teus passos de prop... jejeje

    Una abraçada ben literària... i real!!