SPIDERMAN

Un relat de: Sakero Stailes
Entra a casa seu i es troba Spiderman penjant del sostre, de cap per avall. Dissimulant.
Ostia! Va home, Spiderman, això de que no et vegin quan et penges del sostre només funciona a les cases dels rics, que tenen els sostres alts.
Spiderman es va despenjant amb parsimònia, conscient que el pla que havia traçat se li havia anat en orris i intentant idear un pla B. Finalment es resigna al seu destí, i es dirigeix al propietari de la llar.
Em sap greu tiu. Només venia per unes cerveses. Estàvem amb els col·legues i se'ns ha acabat, i a aquesta hora ningú ens vendrà res...
Llamp de fill de puta! I et volies emportar les meves cerveses així, per la cara? Tiu, això ja se'ns en va de les mans. Molt bé que salvis a la ciutadania i tot això, però és que ja és la tercera vegades que ven a gorrejar-me la meva cervesa! Ostia, que jo també tinc set. Saps que és tornar de treballar pensant amb el trago que et cardaràs d'una sola sentada, i no trobar-te ni una puta birra?
Sí, ho sé -diu Spiderman, amb el cap baix i la ment turmentada per horribles records.
Eh, perdona. Potser m'he passat. -contesta adonant-se que havia ferit els sentiments del superheroi- Farem una cosa. Jo la cervesa la necessito. Tinc molta set. Però mira, et dono 20 euros i compra't una bona bossada de llaunes. Que ja sé de sobres que el problema és de calers.
Llarg silenci.
Encara no ho heu arreglat amb la novia? Com es deia, Cindy?
Sí, Cindy. No, que va. Fatal – contesta Spiderman, amagant la seva tristesa amb molta traça – Des de que va descobrir que me'n vaig anar amb aquella altra no em dirigeix la paraula. Li he dit mil vegades que no era jo, que era aquella cosa negra! Però res, no em vol escoltar.
Va tiu, tot s'arreglarà. Ves a fer uns tragos ara amb els amics, i demà ja començarà a anar millor.
Merci veí. Gent com tu és la que fa falta. Ens veiem pels carrers.
Que vagi bé, Spiderman. Fins aviat.
Spiderman s'encamina cap a la finestra, i un cop ja pujat sobre el marc, amb el braç agafat a la part de dalt per donar-se impuls en el salt, el veí recorda una cosa important.
Spiderman, espera. Et volia dir una cosa i no m'ha vingut fins ara. Fes-ho com vulguis, però no robis més a la tenda d'en Saïd. El teniu boig!
Jo? no! I com sap que sóc jo? Pot ser qualsevol!
Va home! Li surten les cerveses volant, i ningú mai veu qui ha estat? Ens coneixem Spiderman. Només pots ser tu... Ell no ho sap , i jo no penso dir-li res, però no hi tornis.
A Spiderman l'havia sorprès molt aquesta sortida, i estava baix de defenses. Ràpidament va confessar.
Em sap greu tiu. Ja t'he explicat que no estic passant per una bona època...
No passa res, amic. Només et volia dir que no hi tornessis. Ves amb pau.
Merci amic. Espero tornar-te a veure...
Ostia puta... però no em pots dir qui ets? Et dono cervesa gairebé totes les setmanes. Crec que tinc dret a conèixer la teva identitat. És més, amb tot el que m'expliques, podria saber fàcilment qui ets. Només hauria d'investigar una mica...
Sí, podries investigar... Però sé que no ho faràs. No tens temps. Les fitxes et cremen als dits i no pots perdre ni un moment per fer diners al pòquer. O m'equivoco? Tu també m'expliques les teves cosetes. O no ho recordes?
Oh malparit. Ben jugada aquesta. Tens raó, no ho faré. Va, ves a gaudir d'unes bones birraques amb els compintxes!
Merci veí. T'estic molt agraït.
Spiderman finalment va saltar, i de teranyina a teranyina es va anar allunyant avinguda amunt.

Mentrestant, a dalt d'un alt gratacels, el Follet verd està impacient, assedegat de la cervesa que mai arriba.
Ja sóc aquí!
Ostia tiu, que cardes? Fa deu hores que has sortit! Que ha passat?
Res, el tiu de la casa m'ha enganxat i m'ha deixat anar un bon sermó.
Collons, quina mandra! Va, porta això cap aquí!
Agafant la bossa de plàstic descobreix una desagradable sorpresa.
Però que és aquesta merda?
He hagut d'anar al paki, i només tenien això.
Però no has anat a una casa?
Sí. Però no me les ha volgut donar. També bevia molt.
Ostia puta... Bé, és igual.
Els dos obren una llauna i brinden.
Salut!
Salut!
Fan un trago llarg, i un com els dos ben respirats, Spiderman diu molt enter.
Follet verd: quan vegi o tinguis indicis de que vas a deixar la medicació, comenta'm-ho.
Vale. D'acord. Ho faré.
Sí tiu, és que últimament m'he deixat una mica, i necessitaria entrenar una mica abans de tornar a lluitar el crim. El teu crim, concretament.
Riuen tots dos.
Si, miraré de fer-ho.
T'ho agraeixo molt.
Els dos tiren les llaunes que ja havien acabat i l'enceten una altra.
Una altra gran nit se'ls hi presenta davant seu.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Sakero Stailes

5 Relats

0 Comentaris

2425 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor