Soterrars al costat d'una alzina

Àvies (o padrines) i mares que parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina.

El 8 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina? Gràcies”.

Quant a missatges, el 8 de maig del 2026 comentaren "No, només que la iaia, quan venia de pagès portant queviures (ella era de Gurb), anant a peu, trobava cadàvers a les cunetes de la carretera" (Maria Dolors Sala Torras), "A mi, no va parlar-me mai d'això" (Roser Canals Costa), "No" (Lurdes Gaspar), "No coneixia aquesta història" (Joan Prió Piñol), a qui posí "Jo, en un viatge al Pirineu català, viu que, en l'estatge de dalt d'una casa, es podia llegir 'ACS'. Hi havia soterrat un mort" i ell ens afegí "Gràcies. Potser era de la guerra [ de 1936-1939]"; "No em van dir mai res d'això" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Doncs no" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No ho havia sentit mai.
Sí que hi va haver un assassinat. Un marit va matar la dona, la va soterrar i, damunt de la terra on era colgada, hi plantà tomàquets" (Àngels Benaiges Martí), "Totalment desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No me n'havien parlat mai, de soterrar persones sota una alzina. Potser sí resguardats a l'ombra de l'alzina" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho sé" (Lurdes Closa), "No, Lluís: les àvies no van comentar sobre aquest tema" (Rosó Garcia Clotet).

Finalment, ma mare, el 8 de maig del 2026, per telèfon, ens digué "No és normal això, llevat que es faça camuflatge. Hui dia no estaria autoritzat".

Cal dir que tot partí d'uns mots que anys arrere ens havia escrit una dona en relació amb la seua padrina (nascuda en 1880) i de qui deia que ella l'hauria soterrada sota una alzinera.