Sospirs de fantasia

Aquest passeig que distreu
entre flairoses mates de blavor d'espígol
fa adonar-me que la tarda pren
per música mística
sospirs de fantasia.

El desorde de moviments de les branques
trenca la innocència de les nostres ombres.

El brunzit de centenars d'insectes incomode.

Apareix bellíssim un darrer raig de sol
que sé que vagarà fins a besar-me,
l'espero amb delit
mirant-me'l...

amb les mans a les butxaques.