Soroll que trenca la nit

La pluja repiqueteja,
sòrdidament, a la teulada.
Discorre per l'empedrat.
Només la lluna l'ha mirada.

En la foscor del carrer
i la humitat de la pluja
Algú travessa una porta,
amb un sabre a la mà puja.

Les escales que grinyolen
sota el seu pes i el dels anys.
Un soroll trenca la nit
amb un crit: li ha causat danys.

El mateix algú d'abans
baixa corrent, malferit.
Rere seu se li acosten
dos. Veient-lo atemorit

Mostren les dents groguenques
com fruit dels seus somriures.
Un s'adelanta i s'atansa
al ferit, que no diu res.

- Al cor o al coll? - Li pregunta.
L'altre respon amb gest ràpid
i l'apunyala al genoll.
El primer cau amb gran estrèpit.

Pesat diluvi els colpeja.
Què més dóna el resultat
si en tot cas, sigui el que sigui,
l'aigua la sang s'ha emportat?