Pedrera de Martorelles

Un relat de: Senofrari

Pedres blanques, grises i brillants.
Silencioses vora la pineda.
Guaiteu des d'aquest cim de la carena
el poble que, a poc a poc, als vostres peus es fund'a.
L'home us mirà amb ulls d'avaricia,
i amb aquesta mirada afamegada
us dinamità i extregué de la terra.
L'oblit a la fi va portar-vos la pau enyorada.
La falta de benefici sols deixà aquests edificis buits
que a la vostra falda encara es troben,
silenciosos fantasmes del treball passat.
Així doncs, estimada pedrera,
gaudiu del repòs i admireu aquesta terra.
Perquè qui sap si algun dia
tota aquesta verdor i pedra grissenca
només la recordarem pel nom
de pedrera de Martorelles.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer