Somriure

Un relat de: sahuc

L'home que ronda la seixantena s'adreça al seu interlocutor, un noi poc agraciat i amb cara de distret que seu a la seva vora, explicant-li que ell mai habia agafat la baixa médica i ara sempre estava fotut. La nena rossa que acompanya els seus pares roda per tota la sala molestant a tothom amb els seus sorollets estúpits i les seves carreretes, amb un amic invisible per la resta de persones, de banc a banc. La parella tibada critica els pares despreocupats que no vigilen la neneta i el noi poc agraciat que vesteix calça curta i sandàlies. L'infermera entra i surt d'una consulta buida somrient i a pas lleuger per evitar que ningú l'atavali amb preguntes que no podrà contestar. La parella de hippis cinqüentons parlen animadament sobre quina ruta serà més profitosa per anar a cert lloc de les montanyes, riuen i fan gestos burletes quan la parella de tibats no miren. En una altra consulta criden un pacient per segona vegada que continua sense aparèixer, l'infermera emprenyada per la pérdua de temps tanca la porta de patac fent que tot quedi en silenci per un segon. Mentre jo penso on deus ser, vull parlar amb tú i no et localitzo, com sempre et deus haber deixat el móbil al cotxe o a casa. L'angoixa pot amb mí, estic apunt de marxar, cada segon que passa és més agobiant, intento no pensar en res concret, distreure'm amb la gent que hi ha a la sala. No puc més agafo els trastes i foto el camp, decidit! Just quan m'alço s'obre la porta de la consulta i surt l'infermera, em fa una riatlla i crida el meu nom. No riuràs tant quan sigui a dins i m'agafi el pànic i m'hagis d'aguantar per que no li clavi una coça al puto dentista, penso mentre creuo la porta amb un dels meus més cínics somriures.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

sahuc

6 Relats

6 Comentaris

9587 Lectures

Valoració de l'autor: 9.25