Somnis

No puc mes, el desig de voler-te tindre al meu costat m'acabarà trasbalsant. Per les nits no goso somiar... Només surts tu, tots dos sols, és igual el lloc, esperant aquell moment que sempre he somiat, mirant-me als ulls, t'acostes lentament i m'abraces dient-me a cau d'orella que m'estimes, que sense jo no series res... I és a les hores quan em desperto, veient la realitat d'aquest món. Dos camins oblics que s'acosten pro mai es creuen i es separen per no tornar-se a veure mai mes. Vull ser feliç!! Vull mostrar al món la meva duresa!! Pro no puc... el meu interior es simple fragilitat. Ensenyo la hipocresia del meu somriure a qui m'envolta quan realment tot es un mar de llàgrimes, una mentida. Cada dia que passa es una llàgrima mes, una esperança menys, i un desig infinit, que no té final.