somnis

Un relat de: judmarchesi

Somnis breus, volàtils,
lleus.
Alenades d'escalfor
que et desglacen les entranyes.
Tan lleus els sents passar a frec teu,
Oreig de somnis i d'estrelles que es perden en la fosca.

Les nits que esperes amb frissança
i que no arriben.

Però tu segueixes immers
en els teus instants efímers de felicitat,
uns instants que construeixes amb el fil de l'imaginaria.

Aquells que et diuen
que el que teixeixes no arribarà a aguantar-se
en les bastes i esllavissades parets de la realitat
podrien no mentir,
ho saps,

No obstant continues,
sabent que només són somnis,
castells de sorra fina que tard o d'hora se'ls endurà el vent.

Però tu sempre amb els ulls plens d'il·lusió,
i esperant,
i esperant allò que algun dia ha d'arribar.

Que no arribi mai el dia que es perdin la innocència
i les ganes de somniar
i el creure que ser feliç és possible.
Malgrat tot el pes del pas dels anys,
Malgrat tota la cruesa del món que t'espera.

Tandebò segueixis com ara,
essent una ànima viva i un cor despert i palpitant amb força
teixint la il·lusió amb els fils de l'esperança.

Que mai s'apagui el teu somriure.

Comentaris

  • Bons somnis[Ofensiu]
    nadàlia | 25-05-2009 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt el teu poema, sobretot els quatre darrers versos, endavant, cal tenir somnis que van més enllà de la realitat que a voltes, tossuda i mal criada, ens envolta. Ànims, continua escrivint...

l´Autor

judmarchesi

2 Relats

4 Comentaris

2080 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor