Recorda'm

Encara que em diguis que ja no m'estimes,
deixa'm recordar les teves carícies com el regal més dolç que m'ha volgut oferir el destí.
Deixa'm estremir-me d'emoció cada cop que senti la olor del teu perfum en la pell d'un altre, d'un desconegut.
Deixa'm recordar i desitjar el tacte fi dels teus llavis, en cada indret, en cada racó que vas voler brindar-me un dels teus besos, aquells besos llargs i intensos que no semblaven tenir fi.
Deixa'm somiar-te per despertar amb un somriure als llavis. Despertar abraçada al coixí pensant que és el teu braç creient que encara ets al meu costat per donar-te el bon dia.
Podries trobar a faltar el tacte dels meus dits entre els teus cabells al despertar, o els xiuxiueig del meu alè en la teva nuca, que tant t'agradava.
Encara que em diguis que ja no m'estimes, podries recordar-me, quan vegis que ja no t'espera ningú a l'andana del tren de les 10 per donar-te el bon dia i oferir-te aquelles mirades meves que desfeien els grisos del novembre. Podries recordar aquella nit si algun dia passeges pels carrers de ciutat vella tot sol i t'enxampa la tempesta en ple mes d'agost. Llavors podries recordar, davant de la cafeteria del carrer Petritxol que varem fer-nos allí el primer petó enmig de la pluja i del silenci, el primer de tants besos que jo sí que recordaré sempre.
Em recordaràs com un dels molts personatges d'algun dels molts capítols que tramen la novel·la de la teva vida. No obstant, jo et recordaré com un dels millors regals que en el seu dia va voler oferir-me el destí per manllevar-me furtivament quan encara no tocava.