Somnis perpetus

Sovint ens fan sentir que els nostres desitjos no són correspostos, que res del que ens passa ens surt bé o, millor dit, com esperàvem. Però no hem de deixar que una persona ens faci canviar la vida fins al punt de deprendre'n, tot i que si ens ha de fer fer poemes com aquest... potser no et dic que no!! jeje.
A veure quan ens tornes a sorprendre amb un altre poema!!

Nuri

comparas fets cíclics amb el teu estat d'ànim i t'ha dones que pel teu sentiment no hi ha moviment , ni cap endavant ni endarrera. I això t'entriteix

Hola Girell, no sóc un bon comentador i aquest és el primer poema que comento. Només dir-te que les dos primeres estrofes les trobo excel·lents, dibuixes molt bé el sentiment de pèrdua. Et desitjo molta sort i moltes lectures!

Veig que aquest és el primer relat que publiques, cosa que implica que acabes d'entrar en aquesta nostra gran família de relataires. Així doncs, primer de tot: benvingut o benvinguda a aquesta web! Per a mi és un honor ser la primera que et dic alguna cosa sobre el teu relat.

Per començar, avisar-te que jo no en sé gaire, de poesia. O sigui que qualsevol cosa que digui és purament subjectiva, i sempre de bon rotlle.

I passem al teu relat.

M'ha agradat la contraposició entre el temps que passa, que s'esllangueix, i el temps que perdura. Trobo que està molt ben utilitzada.

Per exemple, comences el poema amb aquest joc: les neus reculen (o sigui, que passa el temps), però els somnis són perpetus. Molt bo per remarcar la importància d'aquest somnis.

Després trobem nits inacabades, dies que fugen... per tornar a la perpetuïtat: el somni. Un somni que, a més, acaba concretant-se en un ésser: TU.

Repeteixo: m'ha agradat aquest joc amb el concepte de temporalitat. Potser només et diria que grinyola una mica el vers de "somni d'una nit d'estiu": és una frase massa coneguda i perd força enmig del poema. És una opinió, és clar.

Endavant!

LLIBRE