Somnis de naufragi

Sempre vaig somniar amb un naufragi,
amb un viatge acabat en una illa deserta.
Somni de minyonet, així en deia l'avi,
deliri d'un mariner de terra ferma.

I en terra ferma em vaig fer gran,
i sens deixar-la vaig fer-me poeta
de versos i més versos, sempre naufragant
en cercar la rima d'una illa deserta.

Vaig fer-me, finalment, un home de mar,
un matí d'hivern, l'avi ja no hi era
però els somnis d'infant no havien marxat,
ferma la innocència i llarga l'espera.

Però molt més forta que elles, la tempesta
va esquinçar el meu somni de nen gran
que es mirava els vaixells rere la finestra,
sense batecs d'onades ni el bellugar de la mar.

Només vaig poder acomiadar la infància
perdut i sol en una illa deserta,
m'he fet home naufragant, ja no tinc ànsia,
ja no sóc mariner, ni nen, ni poeta.