Somni

Però que no veieu que la gent escriu del que vol? si no us agrada llegir relats tan tristos dons no els comenteu i li baixeu la moral a l'autora! sincerament crec que no és just dirli a una autora d'un relat amb tan de sentiment que canvii de xip!
Bé per la meva part m'ha agradat molt! crec que és molt bo! Jo no en sé gaire de poemes xo crec que és un dels millors que he llegit. per això aqui tens el meu 10!

DWWW S.Y.

Es un relat get en molta sensibilitat.
Mentres el vas llegint et va entrant dins el cor.
M'agradat force.

si somies no passa res, no es dolent, mentre tinguis un somni per aconseguir viuràs i això és bo...
i és que els somnis encara que siguin somnis quan els somies són preciosos...

M'ha agrdat molt, suposo perquè jo tmb somio

M'encanta com ho dius amb sencillesa

Equinozio

M'agraden les definicions, els sentiments, el que transmets, realment impressionan, m'ha arribat :)
Segueix aixi wapa!

Sí, que la poesia no té perquè sé tan sols amor, però si bé és cert que és un tema que dóna molt joc. Després, comparteixo amb la Tiamat això de la poesia d'una mosca en una merda... m'agrada! Ja ho intentaré...
La poesia és molt més que amor, desamor, tristesa, alegria... la poesia és un món totalment diferent, una manera de viure, un llenguatge, i l'important és expresar el que sents en el moment que ho sents.
És impossible ser poeta i no escriure mai res sobre l'amor. Jo no m'hi considero i en tinc unes quantes... L'amor està present a la vida, i és impossible ignorar-lo.

Bé, després de tot això, bdjer, a tu dir-te que trobo que escrius molt bé, i que les teves poesies estan carregades de sentiments.
I a tots els altres que no deixeu mai d'escriure!!

Una forta abraçada per a tots!!

És un somni d'amor molt poètic i admirable.

Què seria de la poesia sense l'amor?

Però jo ja he comentat alguna vegada per aquí dins del web,
que la poesia per mi és la meva vida;
i ara em direu que què vull dir amb això!!

Doncs és per aclarir-li a l'AnNa ( i no voldria per res del món que t'enfadessis, perquè només és un consell ) que la poesia com he dit abans, s'alimenta moltíssim de l'amor;
però això no vol dir que poesia s'acabi del tot en l'amor i prou,
perquè les coses del dia a dia poden ser poesia,
perquè un sentiment patriòtic pot ser poesia,
perquè una fantasia pot ser poesia,
i perquè la vida en si, qualsevol cosa es pot convertir en poesia, fins i tot TACANT UN FULL AMB EL CAFÈ AMB LLET POT SER POESIA!!!!

Jo només volia dir això, i que SOMNI és un molt bon poema.

SALUT!!!!!

definitivament, he llegit molts poemes en aquesta pagina i aquest es un dels que m'ha agradat més. felicitats, no dexis mai descriure!! be, `sobre axo de lamor... io també acostumo a escriure-hi, o sobre el que sento, que normalment és solitud i desamor, doncs gairebé mai ningu ma estimat de veritat... no hi tinc res en contra, i opto també per aqet tipus de poemes que t'arriben al cor i no per altres del tipus de coses quotidianes, com es el cas dakell del marti i pol que busca un ratolí qan l'home arriba a la lluna. els poemes que m'agraden son els q et toquen el cor, els q llegits en un instant determinat de la teva vida et poden fer plorar. potser es que estic en l'edat depre, no ho se. ´ja per acabar, dir que gràcies per existir i per escriure aquestes coses; que, com ja he dit molts cops, m'ajuden a imaginar que visc en una realitat que no és la meva, oblidant els meus problemes i centrant-me en uns altres. gràcies per tot.

visita la meva web! http://groups.msn.com/pistufolia!! jejeje
petons a tutom!!
Annna.

i mai dexem descriure, passi el q passi!!!

Hola Bdjer,
El teu poema m'ha agradat. Té sentiment i sensibilitat, i vull animar-te a què segueixis escrivint, perquè tens una cosa molt important: honestedat a l'hora d'escriure, i un gran concepte de la bellesa.
Jo, igual que tu, també escric sobre l'amor perquè també hi sento el mateix misteri.
Per molts anys i endavant!

No és res en contra teu, bdjer, només que necessito dir-ho, i com no hi ha un fòrum, en algún lloc ho haig de d'escriure. M'he llegit els teus poemes (en un principi pel fet que qualsevol publicitat és beneficiosa, que diuen. Llavors he continuat llegint, i ara comento per un tema diferent a l'inicial), i bé, d'una banda, completament d'acord amb susedka. En la segona part del comentari, especialment.
Però va.. ho deixo anar. No puc més de poemes d'amor farcits de tòpics. No puc.
Entenem-nos. No t'estic dient: "deixa d'escriure poemes d'amor", perquè si escrius això, deu ser perquè és el que sents. I tothom escriu sobre el que sent. O sigui, escriu escriu, que per ara, el màxim mal físic que ha fet això a algú, és mal de canell.
Però una cosa no treu l'altra. No puc més.
La resposta més normal (si és que n'hi ha) suposo que serà la de "doncs no els llegeixis". Val, probablement no ho faré. Però també puc dir-ho, oi?
Continuem aclarint coses. Tampoc dic que, algú que escrigui poesia dins la temàtica amorosa, ho faci malament. Simplement que, en molts casos, s'acaba recorrent a tot un seguit de tòpics, a l'estil d'amor a la llum de la lluna, sobre la sorra de la platja, amb l'ésser perfecte al costat, o somiant la seva mà sobre la teva galta que t'acaricia amb un gest suau, o el turment de la seva llunyania, que em posen molt nerviosa, pel fet, precisament, que són tòpics.
I això és el que em reventa. Gairebé tothom escriu sobre l'amor! Tothom en parla! Tothom et du a pensar que, sense això, la felicitat és, senzillament, impossible.
No ens confonguem (porto estona que per cada paraula, necessito fer un aclariment..), hi ha poemes d'amor molt bonics, però a vegades dóna la sensació que si no escrius sobre sentiments, el poema ja no pot ser bonic.. si no despertes sentiments d'amor i tendresa, ja no pot ser bonic.. ja no arriba.. no sé com dir-ho.
Tota aquesta parrafada era només per a veure si aconsegueixo que algú faci un poema bonic sobre una mosca que està sobre una merda. I sense que la mosca s'enamori de la merda. (segurament no se'm farà cas, però bé! hi ha molt de talent corrent per aquí, i la qüestió és intentar-ho. O és que no teniu reptes?)
Jo no el faré, ja us ho dic ara, he provat molts cops de fer poesia, i no és el meu fort. Estic més a gust fent prosa.
Així doncs, animo algú a aconseguir escriure una cosa que sigui preciosa de llegir, que parli d'una patata fregida (és un exemple!). Recomanació: "Plet per un rat, d'un gos i un gat" (no podia ser altre)
I res, per acabar el comentari..
"Con el sol, te mando amor,
con la luna, ternura,
y con este poema,
te digo que te quiero...
... con locura"

P.D - ho dic per enèssima vegada: res en contra teva, bdjer.

Comento aquest poema per que de tots els que he llegit teus és el més esperançador...
El desamor és molt inspirador però podries cambiar una mica el xip...de tant en tant.