Somni de desert

Surto de la jaima i m’assec allà, damunt de la catifa de les Mil i una nits, sentint la fredor de la sorra, ara humida, abrasadora fa unes hores tan sols, de nou ardent d’aquí a un sospir...

I contemplo el cel esperant, desitjant trobar una estrella fugaç que caigui de pressa, però que tingui temps de veure-la per demanar aquell desig que sempre formulo, aquell desig que mai se m’acompleix...

Abans de fer-se fosc ens hem banyat en aquella bassa d’aigua de l’oasi gairebé eixut, ens hem pogut refrescar i jugar amb les poques canyes que encara queden, ens hem esquitxat, hem xisclat d’alegria i plaer, com quan érem nens, gaudint de la tarda que s’escapa, del sol rogenc que cau en el mirall borrós...

A la llum de la lluna brillant hem fregit dolços, coneguts com dits de monja, oliosos i calents, plens de sucre, i encara tinc el sabor a la boca, la dolçor de la mel en els meus llavis...

I continuo asseguda en una cadira de director color crema a fora de la tenda de campanya, amb bany inclòs, mentre bufa el ventet de la nit i somnio ser allà fora, enmig del desert solitari...