Som allò que ens falta (Primera part)

El meu germà era molt discret, fins el punt d'amagar-nos que tenia parella des de feia un any i mig i no ens havia dit res. Ens vam assabentar perquè me'ls vaig trobar passejant junts pel carrer i els hi vaig explicar als meus pares, després va vindré tot l'enrenou: en Roger avergonyit i la seva xicota, la Laia, que no sabia el que li venia a sobre. El cabreig dels meus pares va ser majúscul ja que s'apropava el casament de la nostra germana petita, la Txell, i van haver de fer un munt de canvis perquè la Laia vingués i és presentés davant la família. Només faltava una setmana i a casa és respirava un ambient estressant, i conscient d'aquest ambient la Txell i jo vam anar a visitar a en Roger i la Laia, al seu pis.

Ens va obrir ella, que anava vestida amb una samarreta ajustada de color blau cel i uns pantalons curts, en pijama vaja. Tenia una mitja melena de color negra, serrell curt i uns enormes ulls marrons, ulleres de pasta color blau de diferents tonalitats. Em va impressionar la seva bellesa, era impressionant.

-Hola...vosaltres no sou els...?

-Sí, som els germans d'en Roger. Jo sóc la Txell i ell és en Pau.

Quan va dir el meu nom, vaig sentir com els seus ulls és clavaven als meus, i com resseguia des del cap fins als peus, tot el meu cos.

De seguida, i sense poder tenir temps per apropar-me a ella i fer-li dos petons, va aparèixer el meu germà i ella va passar cap a l'habitació a vestir-se. En Roger ens va servir cafè i ens va explicar tot: com la va conèixer, com era, perquè l'havia amagat tot aquest temps, la noia semblava interessant.

Va sortir de l'habitació, ja vestida, i amb una samarreta escotada on se li veien dues pigues molt sensuals just enmig i va marxar cap a treballar. En Roger ens va dir que estava espantada, però que davant de tothom és feia la forta.

Va arribar el dia del casament, i fora de l'església vaig veure com la Laia arribava sola, molt informal, però sense anar excessivament arreglada. Una samarreta molt ajustada de màniga llarga, qui li arribava fins a sota del cul i estava arrapada a totes i cada una de les seves corbes, uns pantalons negres una mica ample, i un conjunt d'arracades i penjoll. Va entrar, i va seure els més allunyat possible, vaig intentar anar a seure amb ella però els meus pares em van fer seure a primera fila, era el casament de la meva germana i haver de mostrar interès per aquesta mostra d'estimació que tenia la meva germana per un home.

Primer va entrar en Jordi, el xicot de la Txell, de la mà de la seva mare i després la meva germana, amb el meu germà,e n roger va mirar a la Laia i va enviar-li un petó amb els llavis, i de sobte, tots els assistents, van dirigir la mirada contra la Laia, i ella, morta de la vergonya, va seure i és tapà la cara.

I el mossèn, va començar a parlar, i jo, conscient de tota la xerrameca sobre el matrimoni que m'esperava, vaig tancar els ulls, i quan els vaig obrir, no vaig veure ni a la Txell ni en Jordi, ni als meus pares ni a ningú. Només érem la Laia i jo, junts. Vaig tornar a la realitat, que m'estava passant? M'estava enamorant de la Laia?


(Continuarà...)