Cercador
Sols un instant.
Un relat de: Miriam Ferrero- Compartir:
Un instant, un sol instant, en què l'univers et dona avantatge i s’atura per poder mostrar-te les coses amb una mica més de perspectiva. Un instant per actuar ,el qual, t’ho pot donar o t’ho pot llevar tot. Una mirada, un somriure, una paraula, un moviment en fals que no et deixa segones oportunitats. Un instant en el que és massa tard tornar enrere. I saps? Serà aquell precís i maleit instant que ens unirà i que també ens separarà. Som Instants, som tot allò que hem pensat, la conclusió de les decisions que a poc a poc hem anat elegint. Som la nostra pròpia obra d'art. Allò que ens fa tan diferents a l’un de l’altre.
Avui, aquesta nit, en mig d’un somni m’he aturat, me concedit un instant, un instant per deixar escapar allò que em fa perdre la raó. Allò que em diferència a mi de tu. Allò que m’ofega i no em deixa respirar. He despertat, i tan sols desitjava un últim segon.
“Perquè l’amor són instants, tan sols això, instants que sorgeixen i desapareixen, així, sense més.”És com la cançó que es repetix al teu cap, i quan menys te n’adones… ja no està. Sols cal un instant exàcte per d'eixar d'estimar-te.
Comentaris
-
Aquest és el comentari BO[Ofensiu]Atlantis | 05-08-2013
Miriam, Haig de demanar- te perdó per haver-te fet un comentari que no tocava. Com que m’agrada tenir a davant els textos per poder-los comentar millor, me’ls copio apart i allà els comento. Però he confós el teu que es titula “Sols uns instant” per un d’Anaïs que es diu “I en un instant”. Per això ho sento i et pot servir ,si mes no, per llegir-lo i entendre millor el comentari.
I es que quantes coses passen en un instant!! Tu parles que la vida està fetes d’instants, i que a vegades un instant ens fa fallar i no es pot tornar enrera, en canvi un altre instant serà l’adequat i que cada un d’ells ens van format un tot que ens porta a prendre segons quines decisions.
No sé però perquè acabes el relat amb aquesta frase “Sols cal un instant exacte per deixar d'estimar-te.” No seria millor acabar amb l’instant que decideixes estimar-lo per sempre?
Bé son elucubracions que m’han portat el teu relat.
Una abraçada
-
Em sembla [Ofensiu]Atlantis | 05-08-2013
que no et vaig comentar res en la teva quinzena, però és que he tingut uns mesos´, des de Febrer fins ara, que el meu cap estava massa atrafegat per diverses raons i cap de bona. Avui he buscat els teus relats i m’he parat en aquest perquè expressa molt bé alguna cosa que també em passa a mi. Un dia vaig escriure:
Ja torna,
no avisa
s’acosta a poc a poc
no sé com treure’l...
I és en aquests moments que em sembla que s’ajunten tots els moments tristos que he viscut o bé que encara haig de viure...La imatge del punyal també és una imatge que em ve a la ment i l' utilitzo per explicar el què em passa.
Ja veus, si els que escrius arriba és que està ben escrit. Aquest és el meu criteri. També fugir de les imatges obvies o massa gastades. No cal un vocabulari massa rebuscat i m’estranya quan dius que jo l’utilitzo, malgrat l’últim poema que he escrit “ A sota” està escrit d’una manera una mica diferent del què acostumo. En poesia però, són les imatges o les metàfores el que fan que el poema sigui més fàcil o complicat de llegir. Jo intento buscar-les en les coses que em rodegen i moltes vegades em venen soles.
Si algun dels meus versos arriba i fa connectar amb algú em dono per satisfeta.
Gràcies per passar, per dir-me la teva opinió. I per recordar que era la Relataire de la quinzena, encara que em sembla que aquesta idea s’ha anant desgastant una mica.
Molta calor? Bon estiu!!