Cercador
Solitud voluntària
Un relat de: pussa- Compartir:
Aficions insanes suren damunt el cap,
planegen com voltors al voltant del
proper òbit.
Víctima, encara, de la recerca de alguna cosa
que el repiqui com una campana de vidre.
Desencís successiu, una vegada i una altre.
Paradisos que no hi eren.
Disbauxes esgotades ja.
Colors que s'apaguen poc a poc.
Coetanis desdibuixats pel temps,
s'aixopluguen tremolosos en qualsevol cau.
Nius de dubtosa autocomplaença.
Espaïs on aferrar-se encara que cremin.
Comentaris
-
* Espais on aferrar-se *[Ofensiu]kispar fidu | 14-08-2006
Espais on la solitud t'acompanya aquell estrany sentiment que et posseeix...
Víctima de la recerca d'alguna cosa
...el sentiment d'una recerca... de la recerca de quelcom interior que no saps, de les respostes a preguntes dubtoses que t'atrapen en temps de solitud voluntària...
Sovint també sento aquesta Solitud voluntària que em provoca ànsies d'un aïllament personal, de deixar-me endur per uns moments pel temps i endinsar-me en l'espai dels minuts i dels segons, sense comptar com lentament van avançant...
La bici sol ser la solució a les meves solituds voluntàries, l'energia que em dóna forces per voler sentir-me acompanyada, per a tornar a aixecar la vista mirant amunt!
que vagi bé!
ens veiem per aquí,
Gemm@
ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!
Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta
l´Autor
8 Relats
7 Comentaris
8392 Lectures
Valoració de l'autor: 9.00
Biografia:
Autodidacta esborrejat, escric per impulsos, a vegades massa depresa.Nascut a barna el gener del '61.
Els prismes desnfoquen
i fan veure-ho diferent.
L'aixopluc segur s'escapa,
amb ell lluny ja fa molt de temps.