Motlles

Fins al límit, prima frontera que
en traspasarla caus en abismes
recargolats en que el desitjos no hi son.
On l'esperança es feble, on tot és temporal
i es modifica veloçment. Mai l'atrapes.
Mai s'atrapa el tot plegat.
Preguntes i pors, temors a les respostes.
Proves i temors, entremaliadures i penediments.
Tot gira i transforma.
Tot a la fi es deforma.
Mai fas un perfecte motlle
Inquietuds d'aspre desencís que t'esgarrapen
punyin-te i cremant-te.
Follia d'hores mortes, capficades qüestions
que esberlen el motlle que en unes hores
hauran canviat.
Cara estada la de romandre per aquí.
¿Com dir-ho?
¿Hem de gaudir de ser-hi?
Cadascú es fa el seu prototip,
però tot gira ,
tot es transforma, tot es deforma.