Solien dir refranys quan veien gent

ÀVIES (O PADRINES) I MARES QUE SOLIEN DIR REFRANYS QUAN VEIEN GENT

L’11 d’octubre del 2025, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿solien dir refranys quan veien gent? Gràcies”.

En correus electrònics, l'11 d'octubre del 2025 ens comentaren “Més que refranys, en les converses sortien: dites o frases fetes, relacionades amb el temps, amb la casa o amb els animals" (Rosa Rovira).

En el meu mur, l'11 d'octubre del 2025 agregaren "Ses padrines parlaven amb dites perquè ets infants no entenguéssim ses xerrarderies que deien o temes tabús.
'Xerrar en termes', li dèiem... Quan era ben nina, vaig aprendre... 'Alerta, que ets infants escolten i processen'..." (Maria Galmes Mascaro). En relació amb l'expressió "Xerrar en termes", escrita per Maria Galmes Mascaro,- l'11 d'octubre del 2025, ma mare, per telèfon, em digué "I parlar-te en clau, si feia falta". "Les meues àvies, sempre; i jo també ho faig perquè en vaig aprendre, d'elles" (Montserrat Junqué Plaja).

Quant a missatges, l'11 d'octubre del 2025 ens adduïren "L'àvia paterna, que no sabia parlar castellà, quan veia un munt de gent, solia dir: 'Molta gent i poques persones...'", "Sí: els refranys eren molt comuns en la seva parla quotidiana" (Joan Prió Piñol), "No ho recorde" (Lurdes Gaspar), "No sols quan veia gent; parlant d'aquest o de l'altre, també.

Quan van fer 'La memòria dels Cargol', l'àvia de la família, a vegades, em recordava casa meva" (Àngel Blanch Picanyol), "De refranys, a casa meva, la iaia en deia moltíssims. És curiós perquè ella no sabia llegir, ni escriure (no em va deixar que jo li ensenyés, per orgull!), però parlava molt bé i sabia els refranys i frases fetes. Era de Ripoll i havia nascut el 1899" (Angelina Santacana Casals), "Deien refranys, sí. Però no quan veien gent, que jo recordi" (Rosó Garcia Clotet), "Sííí. 'Si els pecats fossin a la cara, que n'hi haurien, de màscares'. 'Tal faràs, tal trobaràs'" (Àngels Sanas Corcoy), "El pare sempre acompanyava la mare a missa i deia 'Mira la cua que hi ha. I reparteixen hòsties. I si fossin canapès?'. L'avi deia la dita 'Sembla el mercat del ram'" (Montserrat Cortadella), "'Molta gent i poques persones!'.

'Tants que en va matar el rei Herodes i en som molts!'" (Maria Dolors Sala Torras), "Ma mare deia un refrany que aconsellava prudència amb els desconeguts: 'GOS QUE NO CONEGUES, NO LI FACES FESTES'" (Ximo Caturla), "Solien fer rondalles de tota persona de fora Catalunya i solien encertar" (Lydia Quera).