Soletat

Un relat de: SweetInnocence

Hi ha dies en que la neu
envaeix el meu esguard,
a tot arreu faig tard,
i la teva veu
m´acompanya a morir
en un mar de verí
que és més teu que meu,
però sols m´afecta a mi.

Són moments de feblesa
en que el cor es rebel·la
i lluita contra la certesa
de ser un pinzell sense aquarel·la

Són bocins del teu amor,
estels no tan fugaços
que parlen d´un "ser feliços"
que es va menjar el dolor.

Són fragments de recança
armats en soletat
que ploren una falsa llibertat
i una covarda aliança
que recau en l´esperança
de la nostra amistat.

Comentaris

  • m'ha cridat l'atenció[Ofensiu]
    Lady_shalott | 12-11-2007

    aquest poema, no sé què hi he vist de tendre i de bell, d'aquella tristesa que sembla resistir al vers d'una forma fugaç, elegant com només ho sap ser ella. Que està per damunt d'aquests fragments de rencança, que remou els contorns de quelcom destruït i perdut.
    Només diria, que em fa l'efecte com si la rima et condicionés molt, com si en alguns moments fos un pèl forçada. Ah, i em sembla que es solitud o soledat en comptes de soletat (és fàcil de confondre)

    Per la resta, m'ha tocat de veres. Continuaré xafardejant una estoneta més per aquests poemes...

    Petons de dama,
    Lady Shalott

l´Autor

Foto de perfil de SweetInnocence

SweetInnocence

67 Relats

95 Comentaris

56151 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat.

"Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"

No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).