Cercador
Soledat
Un relat de: plouifasol- Compartir:
Has sentit mai la soledat?
Com corre per les venes i arriba per tot el cos, com t'envaeix, com et fa mal...
La soledat fereix molt. Sempre intentes lluitar amb totes les teves forçes, intentes combatre, dónes cos i ànima a finalitzar amb ella, però costa.
Quan et tanques, i no demanes ajuda, és pitjor.
T'amagues, et reclueixes, ... desapareixes ...
Ningú et sent, i per tant, ningú t'ajuda. I tot s'ensorra, és destrueix...
Només cal trobar a algú que t'ajudi i et faci costat.
Potser, amb el temps, la soledat, qui sap on pararà...
Comentaris
-
¶:)[Ofensiu]Yuna | 09-05-2007 | Valoració: 10
Òndia .. sembla que me l'hagis fet per mi aquest relat... va haver-hi una època on ho feia, em tancava i no demanava ajuda, però al final, vaig trobar qui em va fer costat, i mai sabrà fins quin punt li estic agraïda ... Molt maco plouifasol
Txell -
SOLS[Ofensiu]ATZAVARA | 09-05-2007
tots ens hem sentit així algun cop.és bo tenir algú al costat.
atzavara
-
Perquè no...[Ofensiu]Reguitzellera | 26-04-2007 | Valoració: 7
convertir-la en positiva?? A vegades va molt bé estar sol, es la manera de retrobar-te. El problema es quan aquesta soledat és imposada i no desitjada, i es la que tu, molt be relates.
-
Wow![Ofensiu]AiDuS | 25-04-2007 | Valoració: 10
Em sent identificadíssima! És que jo sóc exactament així... Em tanque en el meu Món, no demostre si estic bé o no, si estime o deixe d'estimar...
Et pose un 10 perquè m'ha semblat un text com si fóra part meua, com si l'hagués escrit jo...
Besos! -
***[Ofensiu]Bolet | 24-04-2007 | Valoració: 10
La soledat només es combat confiant en els amics i deixant-te ajudar per ells. Molt bon text.
un petó.
Valoració mitja: 9.25
